Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Nicolas-MasLa selecció francesa de rugbi ha començat amb força el Sis Nacions, el gran clàssic del rugbi de l’hemisferi nord, i ja es parla de les seves opcions a revalidar el títol de campiona. Del que no es parla tant és de la presència de fins a cinc jugadors catalans al combinat, un número més que notable si és té en compte que amb una percentatge de població del 0,0068% sobre el conjunt de la república, els nord catalans aporten un 15% dels jugadors seleccionats.

Jêrome Portical, Guilhem Guirado, David Marty, Jérôme Schuster i el capità de l’equip i un dels seus homes clau, Nicolas Mas han nascut al Rosselló i al Vallespir i representen el potencial català en un dels esports més populars del món. A pesar d’això la premsa de la resta del país a penes s’ha fet ressò del torneig Sis Nacions –només l’Ara i l’Avui, i El Mundo Deportivo pel que fa a la premsa esportiva, hi estan fent un cert seguiment- i molt menys n’ha destacat la forta presència catalana, si exceptuem una notícia de Vilaweb. Un fet, però, que no ha passat per alt als afeccionats i que es comentat a nombrosos blocs i fòrums especialitzats.

Si bé és cert que el rugbi és poc popular als Països Catalans sota administració espanyola, el cas podria comparar-se amb el seguiment que els mitjans de Barcelona fan de les proeses dels germans Gasol a la NBA, una lliga que tampoc compta amb massa seguidors però que no impedeix que se li dediqui un important espai mediàtic.

Com en el cas de la selecció espanyola de futbol, la feina feta per les escoles de base –del Barça en un cas i de l’USAP en l’altre- demostren que confiar en la cantera és una bona estratègia. Al igual que el Barça, l’equip de Perpinyà gaudeix d’un dels seus millor moments i ha passat de ser considerat un equip modest a arribar a la final del campionat francès dos anys consecutius. El 2009 esdevenint campió i el 2010 quedant com a finalista. Però en un cas i altre, l’èxit dels clubs no pot ser aprofitat pel país i són els estats espanyol i francès els que acaben rendibilitzant aquesta feina.