Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

-Ana [anorèxia] i Mia [bulímia] són camins pels qual s’arriba a la perfecció” o “trucs per si tens fam: 1.- Si tens fam compta fins a 1000, abans d’acabar te n’adonaràs que no val la pena seguir ficant greixos al cos. 2.- Pren un glop d’aigua per cada mossegada de menjar, així t’ompliràs abans. 3.- Prova el menjar i escup-lo”. Encara que sembli impossible aquestes cites estan extretes d’un bloc on es fa apologia oberta de l’anorèxia i la bulímia i on aquests trastorns alimentaris són descrits com “un estil de vida”. I el que és més greu, aquest tipus de webs proliferen a internet.

Això si més no és el que defensa un informe elaborat per l’Agència de la Qualitat a Internet (IQUA, depenent del CAC) i l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) que s’ha presentat aquest matí a Barcelona. Segons l’estudi, aquestes pàgines es troben amb un creixement rampant i se’n poden trobar més de mig milió amb una ràpida cerca a la xarxa. A més, els continguts d’aquest tipus s’han disseminat per les diferents opcions que permet internet i és fàcil trobar fòrums, xats, perfils de Facebook o grups socials. En aquests webs es donen consells sobre com perdre pes, dissimular davant els pares i aconseguir medicaments sense recepta, i fins i tot es fan “curses de quilos” on les participants competeixen per qui pot perdre més pes. En alguns casos es defensa l’autoimmolació per combatre la fam i també s’oferixen models a seguir, en la majoria dels casos extrets de la publicitat o la cultura de masses com Nicole Kidman o Kate Moss. Però, segons l’ACAB, el que “és més greu és que ofereixen una comprensió i refugi per a nois i noies que es troben a les portes del trastorn i actuen com a veritables sectes de captació i fins i tot utilitzen codis i argot propis”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’anorèxia i la bulímia afecten un 6% de la població adolescent i jove de Catalunya i fins a un 11% presenta conductes de risc, de les quals el 90 per cent són noies. Des de l’ACAB es demana “el suport de la ciutadania a l’hora de denunciar aquest tipus de continguts” i als proveïdors d’internet que “assumeixin la seva part de responsabilitat”. En aquest sentit, Àlex Fernándex, director de l’IQUA, ha explicat que han aconseguit tancar el 50% de les pàgines denunciades.

Finalment es proposa un major ús de les opcions de filtratge que tenen la majoria de cercadors i navegadors i demanen una actuació conjunta i decidida de tots els actors socials implicats, com poden ser els proveïdors d’internet o les institucions, sense nombrar les agències publicitàries, les clíniques d’estètica o les indústries de la moda i el cinema que es troben darrera una cultura que equipara la bellesa amb el fet d’estar prima.