Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

antenaEs lloga un local, normalment dins o prop d’un centre urbà, s’hi col·loca una antena no gaire cara d’una potència mitjana d’un miler de megawatts i es comença a emetre una ràdio fórmula barata, que sigui bàsicament música, sense demanar permís de cap tipus. Com que és molt fàcil que es trepitgin les freqüències d’altres emissores i, fins i tot, els aparells electrònics dels veïns aviat arriba un expedient de tancament. Llavors es tracta de dilatar al màxim el procés judicial i quan ja no es pot es crea una nova empresa que lloga un altre local, hi instal·la una antena i reprèn les emissions allà on s’havien deixat. Com que és difícil que la publicitat d’una petita ràdio pugui pagar un recanvi d’infraestructura d’aquest tipus –per molt econòmica que sigui- es lloga els serveis d’antena a altres ràdios sense permís, sobretot altres ràdio fórmules, però també emissores evangèliques o de tarot, tot i que també grups mediàtics coneguts, com Interecomía o Libertad Digital, empren els seus serveis.

Segons ens denuncia un lector, aquest és el ‘modus operandi’ del Grup TotMúsica –encara que ha canviat diverses vegades de nom- des del 2004 sense que, per ara, cap organisme públic hi hagi fet res definitiu. L’incompliment de normatives diverses –emissions, edificació d’antenes, continguts inapropiats- ha provocat diferents intervencions, tant d’ajuntaments com del CAC o la Generalitat, però cap prou contundent com per dissuadir els propietaris de TotMúsica de continuar el seu comportament.

El passat octubre l’Associació Catalana de Ràdio –que agrupa les empreses privades del sector- va denunciar la “situació preocupant de Tarragona” i advertia del “perill que el model s’estengui a tot Catalunya”, però des de llavors no sembla que hagi canviat gaire res. Des de les administracions afectades asseguren, però, que els “expedients estan seguint el seu curs”.

Més enllà dels fets administratius, el cas exemplifica la diferència de tracte entre quan hi ha una voluntat política o no. Aquest tipus de conflictes sobre l’ús de l’espai radioelèctric són d’allò més habituals sense que l’actitud de les administracions es caracteritzi per la seva contundència fins que apareix algun tipus de motivació política. El tractament patit per TV3 al País Valencià seria l’altra cara d’aquesta moneda.