Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La detenció dimarts d’un nou presumpte escamot d’ETA s’ha convertit en l’enèsim exemple de la guerra de propaganda en que ja va derivar fa molt temps, el conflicte basc. El fet que les “fonts antiterroristes” –sempre anònimes- confirmin exactament les tesis de la Caverna- no ha fet dubtar la premsa de Barcelona i València a assumir de forma acrítica aquestes informacions. Així, excepte l’Avui, el dimarts tots els diaris titulaven les detencions de “membres d’ETA”, sense cap “presumptes”, detallant la quantitat d’explosius i detonadors i les llistes d’objectius, el que es presentava com a prova indiscutible que la treva no és més que un truc per aconseguir colar l’esquerra abertzale a les eleccions, deixant la sensació que era ETA la que havia atemptat i no les forces de seguretat les que havien procedit a detenir unes persones que, ara per ara, són innocents. Público encara rebla més el clau i, avui mateix, assegura que l’escamot –en estat d’incomunicació- “ha admès” dues morts i catorze atemptats.

La connexió de les detencions amb l’intent de forjar un procés de pau queda evidenciada en titulars com aquest de La Vanguardia on s’afirma que “Sortu evita pronunciar-se” sobre les detencions. S’ha passat així, d’una exigència a condemnar els atemptats a, en paraules de Rubalcaba, una altra “d’aplaudir l’actuació policial”.

És obvi que aquestes detencions –realitzades sols dos dies abans de la decisió del Tribuna Suprem sobre el tema- condicionen les opcions de Sortu de ser legalitzat i que les “fonts antiterroristes” no són sinó una altra part en aquest conflicte –en concret la part encarregada d’elaborar els informes contraris a aquesta legalització- pel que seria lògic demanar als mitjans una aproximació una mica més curosa a aquest tipus d’informacions.