Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Avui comença la segona fase de la “Setmana blanca” per als alumnes de Catalunya i la més nombrosa, doncs afecta 760.000 escolars de Barcelona i Tarragona. El fet a produït un allau de notícies als mitjans centrada sobretot en les preocupacions dels pares sobre com “col·locaran” els seus fills en horari laboral i en la polèmica sobre el cost de les activitats extraescolars i les quantitats de diners que les administracions destinaran a finançar-les.

Tota la línia discursiva s’ha encaminat, doncs, al preu, les reserves i el percentatge d’ocupació d’hotels, cases de colònies i esplais, una terminologia que posa al mateix sac les empreses de serveis educatius amb el moviment d’educació en el lleure, basada essencialment en el voluntariat. Aquesta barreja i, especialment, la cobertura que n’han fet TV3 i Catalunya Ràdio, els mitjans públics de Catalunya, ha motivat la queixa formal d’Esplais Catalans (Esplac), una xarxa d’esplais que agrupa 6.500 infants i 1.600 monitores i monitors.

El responsable de comunicació d’Esplac, Jordi Crisol, ha volgut destacar com tota la cobertura mediàtica se centra en “entitats que han optat per la professionalització, com la Fundació Catalana de l’Esplai i la Pere Tarrés, i fins i tot s’ha arribat a parlar de la viabilitat econòmica dels esplais a causa de la crisis”. Enllaç, assegura, que “no té sentit, doncs els esplais no paguem nòmines i els nostres pressupostos són ridículs”. El problema, per Crisol, és que quan “els mitjans parlen de voluntariat es refereixen sempre a les grans ONG i s’oblida la tasca dels milers de joves que treballen desinteressadament en centenars d’esplais i caus, mentre que la tasca d’educar en el lleure sembla que sols recaigui en prestadors de serveis socioeducatius, als que no volem desmerèixer, però tampoc que se’ns hi confongui”. Els milers de persones que aposten per aquest model associatiu –en aquesta i altres federacions- preferirien un reconeixement a la seva tasca en la promoció de valors com la transformació, cooperació, internacionalisme, cultura i amistat, enlloc d’equipar-los a meres empreses.