Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El panorama mediàtic espanyol es degrada per moments. Ja no cal acudir a Intereconomía o la COPE per veure tertúlies delirants, suposadament portaveus del sentiment popular, on es demana la intervenció immediata de la justícia al crit “d’això ja és intolerable!”. Aquest cop ha estat un programa de la seriosa i progressista Cuatro la que ha organitzat el linxament mediàtic de A serbian film i –davant la impossibilitat de poder perseguir el seu director per quedar fora de la jurisdicció espanyola- buscar la imputació d’Àngel Sala, director del Festival de Sitges on es va projectar la pel·lícula.

La part més curiosa del debat –per dir-ho d’alguna forma, ja que no ho era tècnicament car l’opinió dels participants era unànime- és que tots els contertulians reconeixien no haver vist la pel·lícula i es van limitar a criticar-la en base a un article de El Mundo del quals només en van mostrar per pantalla dos paràgrafs. Durant el programa es diuen barbaritats com comparar una cinta de ficció a l’intercanvi de fitxers de pedofília per internet i es posa com exemple de bona administració l’Ajuntament de París, que davant una exposició on es veien imatges de sexe entre adolescents va prohibir l’entrada als menors. Justament una mesura que també va prendre el Festival. Al final la sentència del tribunal televisiu és inapel·lable: Que intervingui el Ministeri de l’Interior. I això que no estan a favor de la censura.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Davant el despropòsit que suposa aquesta capacitat judicial dels mitjans de Madrid es troba a faltar una defensa més ferma dels de Barcelona. Sols les plomes de l’Ara i, en menys mesura, l’Avui, han defensat el dret dels espectadors a poder triar i han denunciat l’absurditat de la censura. Ni El Periódico ni La Vanguardia han publicat res més que una notícia sota el títol ambigu d’“Imputat el director del Festival de Sitges per l’exhibició d’un film amb pornografia infantil”. Fins i tot El Mundo és més enèrgic amb aquest tema.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019