Subjecte, verb i predicat

Cada cop que perdo l’esperança en l’ofici de periodista, rellegeixo un article que Xavier Montanyà va publicar l’any 2006 a Vilaweb. El dedicava a glosar la figura de Ramon Barnils, i el titulava manllevant una màxima del propi homenatjat: ‘Periodisme d’investigació? És que n’hi ha d’altre?’. Ara que ha fet deu anys de la mort d’en Barnils, i que des del Grup de Periodistes que du el seu nom se l’ha reivindicat amb una excel·lent campanya vírica a les xarxes socials, era un bon moment per recuperar-lo altra vegada.  
El d’en Montanyà és un article magnífic, perquè ens recorda quins són els fonaments de la professió en un moment en què s’estan diluint a marxes forçades. Per Barnils la base del bon periodisme era ni més ni menys que escriure correctament: “Subjecte, verb i predicat”. Dit així sembla molt fàcil. Però fent una lectura ràpida de les pàgines dels nostres diaris ens adonem que la realitat dista molt d’aquest ideal. Sembla que la feina de molts pretesos periodistes es basa en elaborar una sèrie de textos superficials –en diuen, de forma sacrílega, ‘articles opinió’. En alguns casos són pretensiosament literaris, en d’altres barroerament efectistes, gairebé sempre rotundament dolents. Aquesta nova espècie, la del periodista-opinòleg de saldo, ha esdevingut perillosament habitual en tot l’espectre mediàtic del país (entre dretosos i esquerrans i entre espanyols i catalans). És una lacra. Però sembla que ven. I ja se sap que a les empreses periodístiques són, cal cap i a la fi, empreses.
El gènere d’opinió és el més complicat de tots els gèneres periodístics. Poques persones són capaces de practicar-lo correctament. Barnils era un d’ells. També ho és en Montanyà. Però per poder escriure bons articles d’opinió, cal alguna cosa més que quatre focs d’artifici en forma de prescindible bitlletet. Una d’important, sinó la bàsica, és dominar amb els ulls tancats el fonament de l’ofici, això és, subjecte, verb i predicat. Això és, també, saber en cada moment quin és el subjecte, quin és el verb, i quin és el predicat adequat. Tota la resta és una altra cosa, però no no us venguin gat per llebre: no és periodisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.