El que no surt a la (nostra) TV no existeix

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ja ho havien dit abans, però Berlusconni ho ha dit i té rao: ‘Allò que apareix a la televisió existeix’. I el que no surt, és clar, no existeix. M’ho ha recordat l’esperpèntic paisatge que dibuixa Videocràcia (emès fa pocs dies a Sense Ficció), un documental censurat a Itàlia sobre la televisió construïda pel president de la República, abans de ser-ho i durant el seu ‘regnat’. És quasi increíble el circ de dones mig despullades, ballarines que animen amb pits i culs a l’aire qualsevol show i tot un entramat, un starsystem venut a aquesta idea de fer-se famós ensenyant el cos i participant d’aquest univers fellinià de baixa estofa (i que em perdoni Fellini). Res més que l’imaginari de Berlusconni, ja s’està veient, fet televisió.Tota l’estona penso en les mama chicho, l’aportació de Berlusconni a Tele5 que els de més de 30 segur que recorden, i faig un escàner ràpid per la televisió que es veu a casa nostra. És cert que la “nostra” ens estalvia espectacles dantescos com els que si que veiem en algunes privades espanyoles. A la mateixa hora que La Riera ens acompanya la migdiada i el Divendres ens fa baixar el cafè, senyores rosses simpàtiques i de bon veure acompanyen senyors suposadament graciosos i més aviat lletjos en dos programes de cadenes privades. No van despullades, però no està gens malament l’esterotip que presenta aquesta combinació! Alguns fem zàping i ens hi quedem més o menys estona (a vegades em diverteix, d’altres em narcotitza i moltes em deprimeix) i, per sort, hi ha una APM que fa zapping per a tots. Per sort, dic, perquè per mi està bé saber que hi ha un món allà fora, a vegades més a prop del que pensem. Només cal mirar les audiències de les llars catalanes i veure que Belén Esteban no s’alimenta només d’espectadors de Móstoles o Logroño, per dir alguna cosa.  A casa nostra també ‘pequem’ força i sovint. Pot ser que algú prefereixi pensar que com que no veu a la ‘seva’ televisió aquest món no existeix. Existeix i construeix un imaginari molt present, potent i violent. A mi m’agrada saber que fan els veïns, encara que sigui per saber amb qui pujo a l’ascensor.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.