El protagonista de La insostenible lleugeresa del ser de Milan Kundera escriu un article basant-se en una metàfora de la faula d’Edip, qui va arrancar-se els ulls després de saber que havia matat el seu pare. Passada la Primavera de Praga, les noves autoritats estalinistes l’acusen de defensar que, literalment, s’arranqui els ulls als comunistes i de res serveixen els esforços patètics del personatge per explicar que és un significat metafòric.

Es podria pensar que a la Txecoslovàquia de 1968 això es podia fer al ser molt fàcil amagar el text original a uns lectors que així podien arribar a creure que l’autor defensava realment un càstig tan terrible. Avui en dia, però, amb internet i l’opció de trobar la font original en pocs segons, sembla que la capacitat de tergiversació continua intacta.

Aquesta és, almenys, la lliçó que deixa la darrera tempesta de linxament mediàtic que hem pogut veure. Aquest cop la víctima ha estat el president de la Junta Islàmica de Catalunya, Abdennur Prado, i el diari digital Webislam, després de publicar el text “Tindran el seu 11-M”. Amb una senzilla lectura del text –al marge de si s’està d’acord o no amb els seus arguments o amb el to apocalíptic i provocador del titular- es comprèn clarament que l’autor escriu metafòricament, que es tracta d’un escrit emotiu i no analític i que és un panegíric contra la violència i la guerra.

Però no tots els periodistes ho han entès així i diferents mitjans han interpretat el text de Prado com una “advertència” o fins i tot una “amenaça” de nous atemptats a l’Estat espanyol. Josep Cuní  assegura que “es pot desprendre el pitjor d’aquestes paraules”i El Mundo que és una “terrible predicció”. Els errors d’interpretació s’accentuen amb els de context, ja que alguns mitjans com TV3 o 20 Minutos parlen de “web islamista” –un error que no cometen tots, La Vanguardia o El Mundo especifiquen que es tracta d’un portal islàmic- i s’amaga que Prado és, entre d’altres, col·laborador d’un diari tan poc sospitós de radicalisme islàmic com és El País. Finalment, els posteriors aclariments de l’afectat són interpretats amb un “qui comença avisant o disculpant-se per les seves paraules és perquè allò que va a fer o dir immediatament és objecte de polèmica” a La Vanguardia o un “però va dir” a 20 Minutos, qui ha retirat del seu web la primera versió de la notícia.

Així, Abdennur Prado i WebIslam, qui han condemnat repetidament tots els atemptats islamistes, les dictadures conservadores teocràtiques i l’ús de l’islam per justificar la violència –interessant per exemple és el seguiment que van fer de la fatua de la Conferència Islàmica Espanyola que declarava “apòstata” Bin Laden- es converteixen de sobte en “islamistes” i “amenaçadors” i fins i tot algun grupuscle d’extrema dreta ja ha anunciat la pertinent querella. La Vanguardia, però, enlloc d’esbrinar la línia editorial de WebIslam sobre la lapidació o el dret de les dones a resar a la mesquita va preferir investigar les subvencions rebudes per la Junta Islàmica de Catalunya per part de la Generalitat, una dada que res aporta a la comprensió del conflicte.