Del periodisme a la propaganda

Al Tribunal Suprem ja s’hi ha decidit que Sortu, la nova proposta de l’esquerra abertzale, no podrà participar de les eleccions del 22 de maig. El procés contra Sortu s’ha posat de manifest la debilitat del periodisme a l’estat i al nostre país. Només cal recordar l’episodi de quan ETA, a través de la BBC, va emetre, el setembre de 2010, un anunci d’alto al foc. Llavors, els editors d’aquest prestigiós mitjà van haver d’explicar, davant les crítiques d’un ampli ventall de la premsa espanyola, els motius pels quals no utilitzen el concepte “banda terrorista” quan parlen d’ETA.

Adrián Fernández, un dels editors de Món la BBC, en una entrada titulada “La BBC i ETA” del seu bloc, explicava perquè en les informacions no utilitzen l’adjectiu “terrorista”. El periodista explica que, segons els criteris editorials de la BBC, “la nostra credibilitat es veu debilitada per l’ús descurat de paraules que comporten judicis emocionals o de valor”. I afegia que “la paraula ‘terrorista’ en ella mateixa pot ser un obstacle, més que servir d’ajuda per entendre allò que ha passat. Hauríem d’informar sobre els fets tal com els coneixem i deixar les valoracions a d’altres persones. Tenim la responsabilitat de ser objectius i d’informar de manera que permetem a la nostra audiència extreure’n les seves pròpies conclusions sobre qui està fent què i a qui ho fa”. El periodista també recorda com de confús pot resultar el terme i com pot canviar aquesta valoració en èpoques diferents. Només cal recordar casos de líders polítics avui reconeguts mundialment, com Nelson Mandela, Gerry Adams o Yasser Arafat, considerats “terroristes” durant molt de temps pels seus estats.

Sortu no ha passat el filtre de TS. I no l’ha passat gràcies, en part, a la debilitat d’un periodisme que, majoritàriament, ha preferit acceptar el llenguatge d’una de les parts d’un conflicte, el polític-judicial, com a versió única. El llenguatge del “tot és ETA”, el que assumeix com a bo una declaració d’un detingut que ha passat incomunicat 72 hores en dependències de la Guardia Civil, sense cap garantia d’integritat física, el que parla de “banda terrorista”, d’“entorn etarra”, de “còmplices del terror”….

En un país on la premsa fa això és normal que els tribunals sentenciïn com ho fan. I és lògic que  l’opinió pública ho vegi normal.

El periodisme, quan assumeix els adjectius d’una de les parts d’un conflicte per comptes d’esforçar-se a explicar-lo, acaba esdevenint part. I, això, deixa de ser periodisme per esdevenir propaganda. I, en aquest cas, és la mateixa part que després quan parla de les reivindicacions catalanes, utilitza adjectius com “insolidaris”, “provincians”, entre molts d’altres.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.