Pàtria o patrimoni?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Una normalitat anormal. Així és com algú que observés en la distància podria descriure el sistema administratiu català i, per extensió, el mediàtic. L’expresident Jordi Pujol invocava recentment el cas de la creació de l’estat d’Israel per parlar de la necessitat d’anar donant forma a les tan anomenades ‘estructures d’estat’. Durant els seus 23 anys de mandat va haver-hi diverses llums en la penombra com van ser la televisió i la ràdio públiques.

En els darrers anys se n’han consolidat d’importants. El somni barnilià de l’Agència Catalana de Notícies ha passat de ser un web amb tres continguts diaris sobre pessebres repicats de comunicats d’ajuntament a convertir-se, sota el mandat de Saül Gordillo, en font de tots els mitjans de gran difusió incorporant la visió nacional del l’actualitat des de la plaça Sant Jaume a Madrid o Brussel·les fins a l’altre costat de l’Atlàntic.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Som lo que consumim. Si Catalunya no tenia indicadors fiables de quins mitjans o publicacions i de quina de les 41 comarques eren els seus lectors, s’abocava les indústries culturals a treballar sense planificació. És a dir, condemnades al fracàs. El Baròmetre de la Comunicació va suplir aquest dèficit vital.

Per no parlar de l’històric Centre de Documentació Política que analitza i destria l’actualitat en una institució sense possibilitat de dubte de la seva transversalitat: administracions de diferent color polític hi participaven en el patronat.

Tres exemples d’estructures per intentar fer de Catalunya un país menys anormal. Tres estructures amb un cost simbòlic al costat dels grans mitjans públics. Tres estructures d’estat que poden córrer riscos de temptacions de minorització sota l’excusa d’una crisi que sempre és selectiva. Allò que es privatitza de fet o per omissió no sempre funciona millor i, el que és segur, és que obeeix als beneficis empresarials de qui paga i no al servei del país. Caldrà que els actuals dirigents del Govern de Catalunya escullin entre la pàtria o el patrimoni.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.