Twitter, la gran portada

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’altre dia responia un d’aquells test de preguntes curtes de l’estil ‘quines tres coses t’enduries a una illa deserta’. Em vaig proposar respondre al test sense pensar-m’ho gaire, intentant trobar la resposta immediata, com si fos un joc del qual jo després podria extreure alguna pista. Un mitjà?, deia una de les preguntes. I pam, Twitter, que vaig respondre jo. Un mitjà? Twitter. Ja veieu. Tenia la resposta i, a més, tenia una excusa més o menys divertida per començar a estirar el fil, i escriure aquest article.
Twitter és, doncs, un mitjà? És un mitjà en el sentit instrumental, ja que és una eina que ens ajuda a comunicar-nos de forma més eficient i potser també d’una manera diferent. Però no és un mitjà en el sentit ‘capçalera’, que és, suposo, el mitjà que tenia al cap l’autor del test ditxós. Twitter té bones ‘firmes’ i moltes notícies, està allà quan toca, més ràpid que la ràdio, més ràpid que el teletip… però no té línia editorial ni seccions a l’ús. I aleshores?

Twitter és la portada.

Twitter ha fet miques la idea d’aquella “portada” que molts imaginàvem a la facultat per a un futur vist amb romàntica prospectiva: un mitjà actualitzat al minut i servit al lector com un vestit a mida. Vam fer curt, aleshores, i de quina manera! Poc ens imaginàvem que en tan poc temps substituiríem minut per segon, i que el “producte”, la nostra feina, ens costaria tan de definir. El titular ja no és alguna cosa que es ‘serveix’ al lector; el lector, avui, forma part del titular. Periodistes que en mirar el twitter esdevenen lectors; lectors que en entrar el twitter esdevenen una mica periodistes.

* Per cert, que Twitter ha fet cinc anys, aquesta setmana; i la professió (o part de la professió) n’ha parlat a la Catosfera, a Granollers, (recomanables aquests dos articles de Saül Gordillo i de Joan Carreras). I el 13 d’abril, a l’edifici MediaTIC, media140 organitza unes jornades per explorar l’impacte de la tecnologia en el periodisme i la comunicació.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.