Per saber-ho he hagut d’anar a una xerrada

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Quan vaig llegir que feien una xerrada explicant les conseqüències de la retallada de pensions m’ho vaig apuntar a l’agenda. I em vaig presentar puntual al local on la feien.

Que l’edat de jubilació pujarà de 65 a 67 anys sí que ho havia sentit, però no que la mitjana de les pensions a l’Estat espanyol és de 778 euros; ni que el 55% de pensionistes cobren menys del salari mínim interprofessional; ni que la majoria de pensions cobren entre 555 i 725 euros; ni que la majoria de pensions de viudetat estan per sota dels 587 euros. Aquestes xifres de misèria que van explicar un advocat del Col·lectiu Ronda i un representant de la CGT, el Govern espanyol, amb el suport de la resta de partits, ara encara vol enfonsar-les més.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ens han dit que és perquè les pensions són inviables. Però resulta, van explicar a la xerrada, que fa anys que diversos organismes financers ja pronostiquen el col·lapse del sistema de pensions. El 1995, per exemple, ens van dir que el 2005 ja no es podrien pagar. Però ja hem arribat al 2011. I resulta que el 2010 el número de contribuents per cada pensionista a l’Estat és major que el número que hi havia el 1995. Perquè la clau no està en les dades demogràfiques, sinó en la quantitat de persones que cotitzen.

Sí que hi ha un risc per al sistema de pensions, van reconèixer: que amb les darreres reformes laborals i de pensions han crescut les bonificacions empresarials i per aquest concepte s’ingressen menys diners a la caixa de la seguretat social, que és la que ha de pagar les pensions.

Una altra dada interessant que van explicar: que la privatització dels sistemes de pensions a nivell mundial va començar el 1981 a Xile. Sabeu qui governava aleshores aquell país, oi? I una pregunta que van llençar als qui estàvem clavats a la cadira escoltant totes aquestes xifres: si hi hi ha diners del nostre salari per posar en un fons privat, com és que no n’hi ha per posar-ne en el fons públic?

Tot això no ho he sabut trobar en cap dels diaris que podem trobar cada dia al quiosc. Segur que en deuen haver explicat algunes, però no totes juntes ni destacades en portada. Suposo que és per això que la xarxa d’internet bull amb la participació d’Arcadi Oliveres al programa Singulars del canal 33.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.