La “setmana tràgica” de la CAM va acabar, abruptament, ahir mateix i avui tornen les bones notícies a les capçaleres valencianes. Després d’uns dies –pocs- patint pel futur de la segona entitat financera del País Valencià, avui el Levante dedica la seva portada quasi en exclusiva als esports –com quasi tots els dilluns,- Las Provincias almenys hi afegeix un reportatge sobre nous casos de nens robats i pels diaris de Castelló només existeix els actes de tancament de les festes de la Magdalena. Ni tan sols l’Información d’Alacant destaca el tema i prefereix –a banda de la victòria de l’Hèrcules- la història d’una paracaigudista penjada durant quatre hores en un penya-segat.

L’expulsió de la caixa d’estalvis alacantina del procés de creació del Banco Base i la seva més que probable nacionalització per part del Govern espanyol –amb també més que probable futura reprivatització un cop neta sota control d’algun altre banc- ha estat un cop dur per a l’economia valenciana. La CAM va arribar a ser la quart caixa de l’Estat espanyol en el moment àlgid del boom constructor, però ara és considerada un llast per a les seves ex-sòcies i ha passat a ser una empestada, amb suspensió de la seva cotització en borsa per evitar un desplome i qualificació del seu deute com a “brossa” inclosos. Un desastre que simbolitza la profunditat de la crisis econòmica específica valenciana, que en les dues darreres dècades ha apostat pel monocultiu constructor i turístic i ha liquidat el seu teixit productiu. Però que també certifica el fracàs d’un model polític populista que ha tingut en els grans esdeveniments la seva marca particular.
Però no sembla que tot això sigui suficient per moure a la reflexió als mitjans valencians. Encara que ahir Levante va posar en portada la informació del creixement desmesurat de l’entitat durant l’auge econòmic, el mateix article ho justifica assegurant que no va ser l’única i que “la profunditat de la crisis no podia preveure’s”. Per la seva banda, Las Provincias li dedicava, també ahir, un text mitjà a la secció d’economia on, a pesar del subtítol denunciant la “gestió polititzada”, no es nombra el PP en tot el text. Finalment, l’edició nit de les notícies de Canal 9  de dissabte –just enmig de l’emergència informativa sobre la caixa- va obviar el tema dedicant un ampli reportatge al robatori de dos xalets a Burjassot. Solament l’edició valenciana d’El País incloïa per un reportatge en profunditat amb diferents textos descrivint l’evolució de l’entitat des que Zaplana va canviar la llei de gestió de caixes el 1997.
Un tractament mediàtic del problema que, en opinió de Juan E. Tur a l’Informatiu, té el seu retorn al carrer, on quasi ningú sembla preocupat pel tema. O potser n’és precisament una de les causes?