Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El recent cinquè aniversari de la xarxa social del moment, Twitter, ha deixat un rastre de notícies plenes de dades espectaculars –milions d’usuaris, milers de milions de piulades,- anècdotes –sobretot de famosos,- molts tòpics sobre la “revolució de les comunicacions” i alguna advertència de futur, sobretot relacionada amb el fet que, a dia d’avui Twitter encara no és sostenible econòmicament. Però poques reflexions originals i meditades sobre l’efecte real de la xarxa en el periodisme.

Un repàs ràpid a les edicions digitals d’alguns diaris permet descobrir que “un estudi denúncia la poca accessibilitat de les xarxes socials”, que Chacón “desactiva les plataformes que li donen suport a internet” i que “Obama anuncia la seva candidatura a la reelecció via Youtube”. També es pot saber que tan Iniesta com Shakira han anunciat detalls de la seva vida personal mitjançant els seus comptes de Twitter, que Josep Pla tindrà el seu propi hashtag o que l’April’s Fools –el Dia dels Innocents anglosaxó- “omple el Twitter de bromes”. I això sols és un tast del que es publica un dia qualsevol.

En una dinàmica que s’accentua ràpidament, cada cop costa més distingir si Twitter és una font o una notícia, si el fet és destacable per si mateix o sols perquè s’ha difós per la xarxa social i si –el que potser és més preocupant- al final només es tracta de permetre al periodista produir més peces per minut sense separar els ulls de la pantalla. És obvi que destriar un grapat de piulades per construir una notícia titulada indefectiblement amb un “la xarxa bull” és ràpid, barat i còmode. I permet cobrir des d’una revolució a Egipte fins les xafarderies de Hollywood sense sortir de la redacció.

Però també és molt legítim preguntar-se si això és periodisme –encara que el gruix de la professió prefereixi discutir si el que ho és o no és Wikileaks- sobretot per part dels internautes que poden accedir a la mateixa font que el periodista i a la mateixa velocitat i fer la seva pròpia tria sense mediacions.