Amb l’editorial a la portada, com a les grans ocasions, El Periódico defensa avui que el Parlament pugui convocar als ciutadans de Catalunya a un referèndum d’autodeterminació si els partits que defensin aquesta opció “tenen una clara majoria”. La Constitució espanyola no reconeix aquest dret democràtic, però la capçalera més afí al PSC creu que “no hi ha res de dolent en el fet de votar”. Un canvi d’actitud històrica que convindrà no oblidar en el futur i que, potser, avisa que ells també se n’adonen que alguna cosa està canviant.

De fet, l’editorial –i tot l’ampli reportatge que l’acompanya- és una nova victòria dels organitzadors de la Consulta sobre la Independència que el diumenge se celebra a Barcelona i 22 municipis més. És una prova fefaent que el debat sobre el futur estatus de Catalunya està sobre la taula i que les apostes al silenciament per aconseguir fer punxar la consulta han fracassat.

Al reportatge s’insisteix en el fracàs d’una iniciativa que mereix un tractament tan destacat per part del diari i s’utilitzen les traves que han rebut els organitzadors com a prova del seu fracàs. Així, es titula “amb urnes i sense padró” i s’hi inclouen frases com que els organitzadors “han aprofitat la falta de cobertura legal i validesa jurídica” de la consulta com si aquests fets fossin un avantatge i no una llosa que desincentiva la participació. Tot i que es reconeix que la consulta de la Diagonal va costar quatre milions d’euros –un pressupost infinitament superior al de la mobilització de diumenge- s’afirma sense provar-ho que a aquesta “no li han faltat recursos” per superar en participació el referèndum municipal. Però totes les avantatges que pot recollir el periodista al llarg de tres pàgines és la llargària del procés de votació anticipada, que qualifica “d’estratagema” –però no recorda que la consulta de la Diagonal va durar una setmana,- i la participació de diferents polítics que, segons el periodista, “pesa més que les traves del consistori”.

En cap moment es detalla que la iniciativa ha aconseguit reeixir a pesar d’un boicot municipal constant que ha acabat als jutjats, les amenaces de l’extrema dreta o el silenciament de la majoria de mitjans com el seu mateix –un bitllet d’opinió que acompanya l’article denuncia en canvi que el “sobiranisme mediàtic pretengui fer veure que ja a penes existim [els autonomistes i els federalistes]”. Per contra, el periodista decideix unilateralment pujar el llistó del que es considera un èxit a aconseguir els 300.000 vots que CiU i ERC van sumar les darreres eleccions autonòmiques.

Però El Periódico mostra les seves pors amb el que fa i no amb el que diu. El procés de consultes es va iniciar amb l’objectiu de demostrar que el dret a l’autodeterminació no sols era democràtic i just, sinó que a més era possible. I en poc més d’un any fins i tot El Periódico ha hagut de reconèixer que això és així.