Dissabte serem milers

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

Que eixe cop s’han passat de la línia és una sensació que crec que no és només meua. Sols cal vore la reacció popular, quasi espontània, que es ve produint per cada poble i comarca des que el 18 de febrer van apagar TV3 al País Valencià i que culminaran dissabte en la gran manifestació al cap i casal.

Una resposta que supera, de llarg, els espectadors habituals que tenia “la catalana” al sud del Sènia i que més aviat funciona com a espoleta per a una explosió de molta més profunditat. “És una indignació que se suma a moltes altres indignacions”, deia Empar Marco, la històrica corresponsal valenciana de TV3, ací a Media.cat. Unes indignacions que afloren a cada falsa inauguració, a cada eixida a “províncies”, a cada “passeig triomfal” convertit, ara, en un via crucis de protestes. Un ambient que, personalment, em recorda el que hi havia els darrers anys del govern d’Aznar, sobretot a Catalunya, quan cada acte d’un ministre espanyol equivalia a una acció de rebuig.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La diferència més gran és, potser, que ara s’ha trencat el monopoli de la informació per part dels mitjans tradicionals. Internet i les xarxes socials servixen no sols per permetre un accés a altres formes de vore la realitat sinó també per mostrar que no estem sols en la nostra indignació, condició indispensable per mantenir qualsevol tipus de resistència social, tal i com explica Noam Chomski al seu clàssic Manufacturing consent. Pense en l’etiqueta del Twitter #sensesenyal, impulsada per milers de piulades, però també en el vídeo sobre la manifestació d’Ontinyent contra Camps que ja supera les 43.000 visites o les més de 20.000 persones han anunciat, per Facebook, que aniran a la inauguració popular de l’Aeroport de Castelló.

La gent ja no es veu sola. Se sent acompanyada, forta i, potser no del tot esperançada, doncs es perceben poques alternatives al PP al capdavant de la Generalitat, però sí amb la ràbia suficient per dir prou! Per açò pense, n’estic segur, que dissabte serem milers.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019