Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Barack Obama ha fet un discurs i això aquí és notícia destacada. Potser perquè el parlament versava sobre un tema d’actualitat rabiosa també a casa nostra, o potser perquè qualsevol paraula del president estatunidenc ja és considerada notícia. Sigui com sigui, els anuncis de retallades pressupostàries d’Obama poden ser vistes com una promesa o com una amenaça, i això és el que fan els diferents mitjans en favor d’un cert pluralisme informatiu, però, tal com passa en el tractament local de les retallades, aquesta pluralitat topa amb els estrets límits de l’ortodòxia neoliberal.

Encara que Obama es presentat com una alternativa que proposa un “altre model de país” i del qual es destaquen les frases més emotives –“els que més s’han beneficiat del nostre mode de vida, poden permetre’s donar un poc més”- la veritat és que repassant els números no sembla que la seva proposta sigui tan diferent a la dels republicans.

Abans, però, cal precisar en això dels números també hi ha substancials diferències entre diaris, pel que fa difícil entendre quin és exactament l’estat de la qüestió. L’error més gros –i també el més fàcil de detectar- és la traducció automàtica de l’Ara del trilió anglès –un milió de milions- al trilió català –un milió de milions de milions- quan en realitat haurien d’haver posat bilions. Resulta molt més difícil saber quina seria la retallada republicana que justificaria parlar de “diferents models” –segons El País seria de sis bilions de dòlars contra els quatre d’Obama, però segons The New York Times, només de 4,4- ni en que es reparteix la despesa, ja que el rotatiu de Prisa assegura que dos terços van en sanitat i pensions, mentre que La Vanguardia inclou la defensa en aquest mateix percentatge.

Però és en el camp de les interpretacions on la premsa mostra més diferències que els polítics nord-americans. La Vanguardia titula amb un cridaner “Obama apujarà els impostos als més rics per a reduir el dèficit” i l’Ara amb un contundent “Obama no permetrà més baixades d’impostos als més rics mentre ell sigui president”, però el cert és que l’apujada d’impostos d’Obama no és més que una reversió de la baixada que va aprovar Bush i que ell mateix va renovar el passat desembre i que, en tot cas i si arribés a fer-se realitat, no representaria més que una quarta part del que es retallarà en despesa social. Un anunci que, a més, recorda massa a les promeses de Zapatero quan va reduir el salari als funcionaris sense que s’hagin materialitzat mai.

La resta de diaris opten, potser per no enganxar-se els dits en promeses, per posar les retallades en el titular, que per a El Periódico no afectaran la sanitat i per a Público justament faran això, mentre que El País les considera “equilibrades” i basades en millorar “l’eficàcia” dels programes sanitaris, sense acabar d’explicar que significa això.

El pressupost militar també és un dels altres punts claus de les divergències. Tot i que la majoria dels diaris passa de puntetes sobre el tema, La Vanguardia i The New York Times asseguren que aquesta es reduirà en 400.000 milions d’euros –una dècima de la retallada total- durant els propers 10 anys, bàsicament gràcies a congelar els increments futurs. Una dada que Público considera “una gota d’aigua” en un pressupost de 700.000 milions anuals –encara que el diari redueix les dues xifres a 400 milions i 3.800, respectivament- i que aquest mateix any s’ha incrementat en 30.000 milions, tres quartes parts del que es vol reduir en una dècada.