Entre pamflets i retallades

A aquestes alçades discutir les lleialtats partidàries dels mitjans de comunicació és com defensar que els Reis vénen d’Orient i els nens de París. Les coses són com són i punt. Ara bé, una cosa és que un mitjà sigui lleial a una opció i que, viciat per la inèrcia, en moments concrets (com ara unes eleccions) la lletra se li esbiaixi més del compte, i una altra de ben diferent és fer campanya a pit descobert. És a dir, convertir el diari en un pamflet.

I això és el que va fer El Periódico dos dies abans de la consulta sobiranista del 10-A a Barcelona. Un “Així, no” ben gros damunt de la foto d’una urna. Ras i curt. Sense matisos: el diari va decidir fer campanya en comptes d’informar.

És evident que la professió fa temps que viu en una crisi creixent en què l’economia es menja els valors i aquests altre cop l’economia en un bucle pervers que ningú no sap quan ni com petarà. També sembla força clar que l’exitosa aparició del diari Ara i la imminent catalanització de La Vanguardia està fent trontollar l’espai en què es mou El Periódico. Val d’acord. Però la professió hauria de reflexionar profundament sobre el caire que està agafant el bucle. Perquè si els més grans creuen que el futur passa pel soroll més que pel rigor, pel proselitisme més que per la informació, per l’impacte més que per la notícia, aleshores la lliscada actual pot esdevenir una caiguda lliure que ens podria esclafar definitivament.

Al País Valencià els periodistes conscients de la caiguda ja parlen obertament de mitjans tòxics i de desinformadors mercenaris. I tot allò que passa al nostre sud sempre acaba pujant. De moment, el govern que havia de salvar el país d’aquells que el volien “desnaturalitzar” ja s’ha carregat Comunicàlia, ha ordenat l’aprimament de l’ACN, ha començat a retallar el Baròmetre i amenaça seriosament l’statu quo dels mitjans públics. Si les estructures trontollen i els mitjans privats tiren pel dret, potser sí que ha arribat l’hora de fer saltar les alarmes!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.