Vegeu ‘USAP, els guerrers de la Losange’

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

He vist amb retard el documental ‘USAP, els guerrers de la Losange‘ de René Grando, que molt encertadament el 33 va estrenar abans del partit de dissabte 9 d’abril a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Me n’havien parlat tant bé -i no només aficionats al rugbi-  que no he parat fins aconseguir-lo, malgrat que, malauradament, ja ha estat retirat del web de TV3.

Comprovo, però, que no he estat l’única que s’havia perdut aquest documental perquè sinó no m’explico el seguiment que ha fet alguna premsa que es distribueix a Catalunya del matx que va enfrontar l’USAP i el Toulon. O no entenen res o hi ha molta mala fe. O, com diu un col·lega periodista: “el que passa és que el poc que entenen no els agrada”. La Vanguardia valorava el partit com una  disputa  de “dos equips francesos en una ciutat espanyola” -a l’Estadi Olímpic ni una bandera francesa ni una bandera espanyola i, en canvi, milers de senyeres. El País subtitulava: “fracassa l’intent de polititzar el partit” dins les pàgines que només es veuen a Catalunya i no en la secció d’esports -qui polititza aquí, doncs? Més enllà,  els diaris espanyols com El Mundo, La Razon, o l’ABC, que no van fer ni un sol comentari del partit que, en la Copa d’Europa de rugbi, ha concentrat la xifra rècord de 55.000 persones de públic, com molt bé assenyalava el rotatiu britànic Daily Mirror. També l’Equipe, L’Independant, The Guardian o The Irish Times van fer-se ressò d’un partit que molts han qualificat d’històric, el primer de l’USAP a la Catalunya del Sud. Històric, sí, només cal que visualitzeu el documental esmentat abans i potser, com jo, ho entendreu tot una mica més.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.