Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquest mes d’abril, un modest periòdic del barri barceloní de Sants, La Burxa, ha arribat al número 150. Aquest fet difícilment seria notícia si no fos perquè amb aquest projecte es va iniciar una renovació silenciosa de la premsa alternativa que continuaria, entre d’altres, amb l’Accent i la Directa, que al llarg d’aquest mes celebraran el seu número 200 i el seu cinquè aniversari respectivament. A inicis d’abril va iniciar les seves emissions en TDT al Barcelonès i part del Maresme La Tele, un canal impulsat pel col·lectiu Okupem les Ones, en una mostra de la creixent capacitat d’aquest tipus de mitjans. I aquests són sols uns exemples de tots els que han anat apareixent els darrers anys.

És obvi que els anomenats mitjans alternatius –aquells vinculats als moviments socials i amb un periodisme militant amb clara vocació de transformació- tenen encara una influència força petita a casa nostra, però el seu creixement és constant i els seus projectes són cada vegada més sòlids i estables. Que un periòdic local, realitzat totalment de forma voluntària i amb unes fonts de finançament més aviat precàries hagi arribat a complir 13 anys de vida i s’hagi convertit en el mitjà del seu territori més antic n’és una prova. Els temps dels projectes sobredimensionats, deslligats de la seva realitat física i de curt recorregut semblen haver acabat i els moviments socials semblen apostar per mitjans amb capacitat de permanència i de fer-se un forat en les preferències d’una part dels consumidors.

Aquesta nova generació de mitjans alternatius ja no es limita a ser mers portantveus de determinades organitzacions, sinó que converteixen la informació en una  lluita social més, tot formant els seus propis militants en comunicació. Encara que la seva precarietat els faci dependre total o gairebé del treball voluntari –altrament, com a la resta de moviments socials- la seva capacitat de duració en el temps els està permetent acumular una base social sense tenir l’obligació de renovar-la de zero a cada nou projecte.

Però sense una major capacitat d’incidència social és fàcil que aquests projectes s’encallin i quedin limitats a la lluita per la pròpia subsistència. Per això, els seus reptes del futur passarien per una major concentració que permeti construir projectes més ambiciosos i una millor incorporació de les noves tecnologies avançant cap als models multiplataforma.