La distància necessària

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ganaré porque he gastado mucha suela pisando la calle“. Ho deia el candidat del PP a Badalona, Xavier Garcia Albiol, aquest cap de setmana a El País, ben convençut de l’efecte de la seva campanya. Una campanya que s’allarga abans i després de les eleccions i que és el centre d’una estratègia de comunicació molt ben pensada, constant, molt visible i tant demagògica que fa riure i plorar -segons el moment i l’estat d’ànim- i, sobretot, que ha situat el discurs xenòfob en el centre del debat electoral. Aquesta construcció, l’arrelament del discurs i la seva visibilitat i eficàcia evidentment no es fan sols. Fa uns dies compartia tertúlia amb periodistes badalonins a la ràdio municipal i em sorprenia sentir com el discurs de Garcia Albiol s’havia convertit, en part, també en el discurs dels contertulians: ‘És l’únic que s’ho ha currat‘, afirmaven unànimement. Poques diferències amb el titular de El País, oi? Segurament ha trepitjat molt de carrer, sí, però segurament ho ha fet tan bé o tan malament com tants d’altres que han treballat en la gestió o en el dia a dia municipal, dins o fora del govern, dedicant-hi hores i temps. Segurament -i aquí està la clau de l’èxit- ho ha explicat més i millor.

Arrel d’això, i més enllà de defensar un replantejament necessari de les estratègies comunicatives dels discursos d’esquerres, em preguntava sobre la distància necessària dels mitjans. La distància que ens ha de permetre preguntar-nos cada cinc minuts sobre els efectes que, en el dia a dia de l’exercici professional, poden tenir els discursos intencionats i inevitables dels aparells de comunicació de partits, empreses i institucions. Una distància necessària per ser autocrítics amb allò que diem i reproduïm, amb el que ajudem a convertir en un discurs d’una part de la societat, sense tenir la certesa que allò és així, només perquè un senyor amb una estratègia potent i perseverant ho explica en veu alta i en fa constantment bandera amb notes de premsa, vídeos i fulletons polèmics, aparicions públiques i debats als mitjans de comunicació públics i privats. “Me informan de TV3 que mi entrevista de ayer con Josep Cuní tuvo una audiencia de 175.000 espectadores. Un 22 % de cuota. No está mal!!”, deia el candidat al seu twitter després d’una intervenció previsible als Matins de TV3 a mitjans de març. Queda clar: l’estratègia comunicativa ha funcionat. Qui i de quina manera ha ajudat a la seva eficàcia? És ben clar que si a algú hem de demanar distància és als mitjans públics. I és que ja ho deia fa uns dies l’Oriol Cortacans en aquest mateix espai: “No tot s’hi val”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.