Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Des que el 1942 Richard Thorpe rodés Tarzan a Nova York, l’argument del salvatge innocent que descobreix la “civilització” s’ha anat repetint una i altra vegada en tot tipus de ficcions. Un argument que, rere la broma fàcil de l’indígena barallant-se amb coses d’ús comú com la roba, els semàfors o els passaports, també s’hi podia llegir una crítica velada a l’absurda complexitat de la vida moderna. L’enèsima repetició d’aquesta trama l’ofereix, des de diumenge, Cuatro i el seu programa Perdidos en la ciudad, un reality show en que unes famílies Himba de Namíbia i Mentawai d’Indonèsia tornen les visites que unes famílies de Barcelona i Madrid –o “Espanya”, com es repeteix contínuament- els hi van fer a la primera edició, Perdidos en la tribu, que en el seu moment va ser denunciat per l’ONG Survival per racista.

Aquesta versió, però, ve amb trampa. Primer de tot no és una ficció, sinó que en aquest cas els “primitius” dels quals els espectadors se’n riuen perquè no han vist mai una compresa o un glaçó de gel, no són actors, sinó persones reals convertides –sense saber-ho- en la riota de l’audiència local. Reduïts a mera “tribu” –en contraposició amb les nostres “famílies”- els espectadors es queden únicament amb una sèrie d’acudits fàcils que reforcen la idea de la superioritat objectiva de la nostra cultura, tal com es pot comprovar en la majoria de piulades del Twitter, sense que ho pugui mitigar la bona fe de les famílies d’acollida.

Sense que es pugui observar, almenys de moment, cap reflexió implícita sobre la suposada universalitat del nostre model social, l’aventura queda limitada a una broma macabra –Ferran Monegal la descriu com una “dosi d’escarni” i “innegable crueltat” des de les pàgines d’El Periódico– que l’acosta més a ser una versió contemporània de les fires de monstres del segle XIX que en un remake de la cinta de Thorpe.

El programa tampoc sembla tenir gaires pretensions en favor de la diversitat cultural quan mostra una imatge de Catalunya totalment espanyolitzada i on no se sent ni una paraula de català en tot el capítol.