L’excusa dels errors de comunicació

S’ha convertit en un gest habitual dels governs que quan les coses no rutllen li toca el rebre a la comunicació. I probablement és ben cert que, en el cas català, les estratègies comunicatives dels darrers governs no han estat un exemple especialment reeixit. Però potser cal també esbrinar què hi ha darrera aquest recurs que ja s’ha convertit en un clàssic.

Als anteriors governs, els anomenats tripartits, les formacions que l’integraven lamentaven els problemes que tenien per comunicar la seva obra de govern a la ciutadania. Llavors, la culpa ja espetegava sobre els “errors” de comunicació. Avesats als 23 anys de lideratge indiscutit de l’expresident Jordi Pujol, on la seva omnipresència marcava el discurs dels seus executius, l’explicació dels problemes de comunicació podia semblar creïble. Especialment, en un govern integrat per tres formacions -que de fet n’eren quatre: PSC, ERC, ICV i EUiA- i que, per tant, dificultaven molt més la configuració d’un sol discurs clar i nítid per dirigir a la societat.

Ara, amb l’actual govern de CiU, hem vist com, de nou, els errors de comunicació també tornen a ser els responsables de tots els mals.

Ens els darrers temps, la política ha caigut en mans de l’estratègia comunicativa. El que havia de ser un eina per a la difusió i la propagació dels ideals i les propostes d’una formació, ha acabat esdevenint pràcticament l’objectiu. Comunicar, arribar a tothom, incorporar l’ús de la comunicació 2.0, dissenyar campanyes, cercar lemes amb grapa, s’han convertit, en gran part, en objectius polítics per ells mateixos. Però comunicar què? Per dir què? I sobretot, per fer què? Aquestes són les qüestions que han anat quedant relegades a un segon pla. I aquest és el gran “error” de comunicació dels darrers governs. No hi ha prou amb comunicar què es fa. Aquest no és el missatge principal d’un govern sòlid. Allò que fa comprensible una acció de govern és el discurs polític de fons, el que explica quins són els horitzons, per difícils que siguin, cap on es vol conduir el país que l’ha escollit per governar. I explicar clarament com pensa fer-ho.

La comunicació no pot substituir la ideologia en la política. Quan això passa, la política queda reduïda pràcticament a la gestió. I és llavors que quan les coses van maldades es recorre a les excuses dels errors de comunicació.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.