El final del monopoli

Una notícia és la narració d’un fet. La peculiaritat, o la contradicció, és que tot sovint la narració s’esvaeix molt abans que el fet.

En quina situació es troba Julian Assange? Com continuen les coses a Tunísia, on va començar la primavera àrab? Qui és qui a l’Egipte post-Mubarak? Cuba només ens tornarà a interessar el dia que es mori Fidel Castro? Anant una mica més enrere: per què ja no ens ha de fer por la grip A? Qui ens va fer agafar por a tots plegats, molta en el seu dia, ha donat explicacions convincents? Algú li ha exigit?

Qui té el monopoli de les notícies i de la narració dels fets són els mitjans de comunicació. Massa sovint, la sensació és que les notícies són un element més de la nostra societat de consum: ens les venen empaquetades de forma atractiva, de digestió fàcil i ràpida, de durada curta i elaboració senzilla per no cansar la clientela.

Les guerres les volem televisades encara que només sigui des del balcó de l’Hotel Hilton de torn. D’aquí a dos dies, els bombardejos més espectaculars es faran coincidir amb l’hora de l’informatiu, com els missatges precuinats dels mítings electorals. Si es moren periodistes o prenen mal, és que l’organització del conflicte no és prou bona. Periodistes i informació van “embeded” avui en dia, a l’estil nord-americà. Al final, totes les portades dels diaris impresos acaben assemblant-se, totes acaben mostrant la mateixa fotografia del nen mutilat.

Per sort, l’era digital ha acabat parcialment amb el monopoli narratiu dels mitjans tradicionals. Cada cop més, qui vol estar informat té accés a aquesta informació mitjançant diaris digitals, blocs o missatges de facebook i de twitter. Per a la població no digital, potser és un esforç massa gran, però per a molta gent, és la manera més natural de saber què passa al món. Un motiu més per aprendre idiomes.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019