Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Dissabte va ser dia monocolor a les portades de la premsa catalana. La publicació de les noves dades d’atur i el casament de l’hereu de la monarquia britànica es van pràcticament clonar amb lleugeríssimes diferències, però dibuixant un mapa precís de l’estat social i nacional dels nostres diaris.

En el primer àmbit destaca el fet que “l’atur intolerable” pot perfectament compartir espai amb les mostres gràfiques de luxe i malbaratament de recursos públics sense que a ningú li grinyoli. Tota una mostra de la sensibilitat social dels editors i, a més, amb la sola excepció parcial d’El Periódico.

Encara que és en l’imaginari territorial que dibuixa cada diari on s’hi poden trobar més diferències, hi manca, sobretot, un referent. Així, a La Vanguardia i El Periódico, es destaca primer el nombre d’aturats “espanyols” per deixar en segon en terme els de Catalunya. A l’Ara i l’Avui s’intercanvia la jerarquia i els “estatals” passen a segon terme. L’edició valenciana de Levante només xifra els del País Valencià, mentre que Las Provincias sols els de l’Estat. Diario de Mallorca posa a un mateix nivell la referència autonòmica i estatal i el Diari de Balears també posa les dues, però preferència la primera a la segona. La premsa local per la seva banda se centra en les xifres “provincials” amb referència estatal –Diari de Girona, La Mañana i El Periódico del Mediterráneo- o sense –Levante Castelló- amb l’única excepció d’El Punt barceloní que es remet a la xifra autonòmica.

Per saber, doncs, els aturats que hi ha arreu dels Països Catalans es pot sumar les xifres de les diferents capçaleres o acudir a digitals com Vilaweb o Racó Català, que es van preocupar per donar la dada als seus lectors. Per cert, aquesta és d’un milió i mig.