Se’ns estan carregant la universitat pública, i ni ens n’assabentem

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La universitat pública com l’enteníem els que hi vam passar fa uns quants anys s’està acabant. I no ens n’estem assabentant. Tinc la sort de saber-ho perquè conec de prop algú que hi treballa. Però fora de la comunitat universitària no està arribant la transformació brutal que s’està vivint.

Sé algunes xifres: a la Universitat Autònoma de Barcelona el rectorat ha anunciat que acomiadarà 197 professores i professors de cara al curs que ve. També ha fet saber que elimina màsters. I que de cara al següent curs vol eliminar graus. Pels que vam estudiar quan es parlava de llicenciatures, un grau seria el primer cicle. És a dir, que eliminen estudis, especialment de les branques de ciències socials, que són els que menys interessen al mercat. I a més a més, ajuntaran grups d’alumnes fins a tenir aules de 120 estudiants, tot i que Bolonya diu que s’ha de fer atenció personalitzada. Us imagineu un professor que hagi de fer avaluació continuada a un grup de 120 alumnes? I això només d’una assignatura. Però mentrestant, van promocionant nous catedràtics i catedràtics emèrits, cosa que significa que als privilegiats que els toca cobren més diners, mentre acomiaden el professorat més nou.

I tot això què comportarà? Doncs que hi hagi menys oferta pública universitària. I de menys qualitat, és clar.

Potser si el professorat i la resta de treballadors universitaris tinguessin la capacitat de mobilització del personal sanitari sí que sabríem el que està succeint dins les universitats. Però de moment encara no han tallat cap gran via de circulació. Així que el que hi està succeint ens arriba en comptades ocasions.

Sé que s’estan fent assemblees i reunions dels treballadors que no volen que ens desmantellin la universitat pública. Sé que preveuen mobilitzacions. I espero que vagin a més. Com a mínim perquè els mitjans de comunicació els posin a sobre els focus i puguem saber, els que no tenim relació amb aquest món, que l’estan destruint. I potser ens puguem unir a ells per defensar el coneixement públic i lliure. La universitat que m’ha fet possible, en el meu cas, esdevenir periodista.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.