Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Wikileaks va servir per posar en evidència, no el periodisme d’investigació, sinó la manca d’aquest en els mitjans. Encara que llavors va encetar-se un debat força estèril sobre si la tasca de Wikileaks podia equiparar-se a la feina periodística en un intent –parafrasejant Rabindranath Tagore- que es mirés més el dit que la lluna que assenyalava.

Amb Inside job s’acaben les excuses. La pel·lícula és una obra periodística descomunal digna de premi –i de fet en té, però no és un Pulitzer sinó un Oscar- que permet entendre d’una forma clara i precisa com es va orquestrar l’actual crisi econòmica, quines actituds i polítiques van conduir decididament cap a l’abisme, quines persones i institucions en van ser les culpables i, finalment, qui ha pagat i qui ha estat recompensat per tot el desastre. I tot tan ben fet i tan rigorós que a penes hi ha veus que s’hagin atrevit a contradir-la. Expansión la descriu com una “pel·lícula de terror”, per a Cinco Días és una “història de l’avarícia”, per El País “una aterradora i complexa història sobre l’origen i els protagonistes de la crisis econòmica” i a La Vanguardia vinculen directament el seu contingut a l’actualitat econòmica. Fins i tot diaris de la caverna com ABC elogien la cinta mentre que altres, potser més prudents, com El Mundo prefereixen ignorar-la.

Però que han fet aquests mateixos mitjans que avui alaben la pel·lícula per explicar això mateix a les seves audiències? Perquè s’ha hagut d’esperar dos anys i mig i a la intervenció de Hollywood per entendre els motius què ens han dut a la situació en què estem? En un argument repetit una i altra vegada pels “dolents de la pel·lícula” –i que recorda perillosament a molts columnistes habituals- s’afirma que “a un nivell de complexitat dels productes financers són impossibles d’entendre fins i tot per un economista o un legislador”. Però Charles Ferguson –el director- els aconsegueix fer entenedors fins i tot als “gualdrapes”.

De què serveix el periodisme si no és per ajudar-nos a comprendre el que passa al nostre voltant? El que ens porta directament a la següent pregunta: Els mitjans de comunicació fan periodisme avui en dia? Mentre esperem resoldre la qüestió sempre podrem anar al cinema.