El nom sí que fa la cosa

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

N’hi ha, com El Periódico, que es tradueixen al català, però obviant el nom de la capçalera (recordem que a Andorra sí que el van traduir: El Periòdic d’Andorra). D’altres, com La Vanguardia, evolucionen una mica millor cap a l’edició bilingüe, tot i ‘adaptar’ el nom original en castellà amb un simple ‘.CAT’. I, finalment, encara hi ha un altre camí a l’hora de prendre un nom equivocat –al meu parer–. Me n’he d’anar tres dècades enrere. Concretament, el 10 de setembre de 1983, data del naixement de TV3. A diferència dels altres dos mitjans mencionats, aquest ja va néixer en català i, més o menys autocentrat, tot i obviar gran part del mercat que conforma l’espai català de comunicació. Però, això són figues d’un altre paner. La qüestió que vull recordar –i no és pas cap novetat!– és el nom que va prendre el primer canal de la televisió pública del Principat: TV3. Si nasqués ara es diria TV11 o TV12? Possiblement si la creéssim amb mentalitat “de no destorbar” així seria. Però això és un error. Crec que hagués estat molt més encertat seguir la lògica d’Euskadi, que va anomenar els seus canals públics Euskal irrati Telebista (Ràdio Televisió Basca) 1 i 2. Uns no tradueixen el nom de la capçalera a Catalunya, però sí a Andorra. D’altres, hi afegeixen el complement .CAT i es queden tan amples i, finalment, els que ja naixen aparentment ‘normalitzats’ comencen el recompte a Madrid. I, és que el nom sí que fa la cosa. Si no, passegeu-vos pels dials de les cases, a veure quants de vosaltres trobeu ‘la nostra’ al número 1 del comandament a distància!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.