Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Existeix un cert consens que la nostra és la societat de la informació i l’accés a la xarxa és bàsic per a desenvolupar-se fàcilment per moltes facetes de la vida, entre elles algunes vinculades a drets fonamentals, tals com el dret a la lliure informació o a la llibertat d’expressió. Finlàndia ja ha declarat l’accés a internet com un dret fonamental i no seria la primera vegada que els països nòrdics obren una via que poc després comença a estendre’s pel món.

Això no vol dir, però, que aquest reconeixement impliqui gratuïtat. També són drets fonamentals l’alimentació o l’habitatge i per al 99% de la humanitat només estan garantits si pot pagar-los. Però que passaria si existís una forma eficaç, senzilla i molt barata de garantir un dret fonamental de forma universal i que a més això suposés una contribució positiva a la recuperació econòmica i facilités reduir desigualtats socioeconòmiques. Doncs, evidentment, que qui hi guanya amb la situació actual diria que aquesta no és la via.

Coincidint amb les eleccions municipals la patronal que agrupa les empreses de telefonia més gran de l’Estat, Redtel, ha publicat un estudi destinat a tots els candidats a alcalde arreu de l’Estat espanyol. L’estudi té dues lectures, la primera és que en fan les dues principals agències de notícies espanyoles –EFE i Europa Press– segons la qual “Redtel demana canvis normatius per facilitar la inversió”. La segona és la que fa Público, que furga una mica més, contextualitza la notícia en la batalla d’aquesta mateixa Redtel amb els ajuntaments que han intentat oferir Wi-Fi als seus ciutadans i dedueix que “Les telefòniques aviven la guerra contra el Wi-Fi gratuït”. Aquest article aporta dades que no surten als comunicats de premsa –reproduïts per desenes de digitals i diaris locals, però no pels grans mitjans del país- com que la patronal “adverteix” als municipis del risc de fracassos si es volen tirar endavant projectes de xarxes sense comptar amb la seva col·laboració i posa com a exemple el de l’Ajuntament de Màlaga, condemnat a pagar 300.000 euros de multa, que és, en realitat, l’única sanció imposada mai. L’alternativa de les empreses és, òbviament, la relaxació de les restriccions mediambientals i altres normatives per instal·lar la seva infraestructura. Però per a saber tot això no n’hi ha prou en abonar-se a una agència de notícies, cal acudir al periodisme de debò.