Responsabilitats compartides

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Corre la brama que les noves generacions de periodistes no són com les d’abans. Que abans eren millors, que tenien més empenta, més ganes, més de tot i que ara estan desinflats, que ja no pregunten a les rodes de premsa, que no tenen cap interès i que amb el comunicat de premsa ja fan. Deixant de banda que hi pugui haver gent més bona i més dolenta com en qualsevol professió o ofici, crec que el problema de la manca de qualitat dels periodistes va molt més enllà dels joves que surten de la facultat. Per mi aquesta manca de qualitat d’alguns joves periodistes no és només un problema seu, sinó també d’un sector que s’ha amansit i acomodat. És un problema d’exigència. D’exigència a les universitats però sobretot d’exigència a les redaccions. Crec que manca aquesta exigència (que alhora suposa un aprenentatge) als periodistes per part dels seus caps, no per a què produeixin més sinó per a què ho facin amb més qualitat. Això vol dir preparar-se les rodes de premsa, preparar-se les preguntes, anar amb uns objectius concrets més enllà de parar les orelles i repetir el que han dit. No ens enganyem. Sovint la societat coneix millor els periodistes que a l’inrevés i sap què li ha de dir a un periodista i com li ha de dir per a què després surti reproduit com vol la font, i tot sense necessitat de coaccionar ni amenaçar. De fet es fan tot tipus de cursos i cursets (amb periodistes de prestigi d’sparring si cal) per a que el missatge arribi com vol la font, passant pel filtre del periodista i sense ser titllat de manipulador.

Hi ha mitjans que ja s’han fet aquest plantejament, però no tots. Podem continuar dient que els joves periodistes d’avui no són com els d’abans, però mirem també si aquests que avui diuen això no tenen responsabilitats en els mitjans de comunicació i què demanen als seus joves periodistes quan han de cobrir qualsevol informació.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.