Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Hi ha eleccions a la vista i en moments com aquests més que mai, la tasca del periodisme queda suspesa fins nova ordre. Exemples per a demostrar-ho se’n veuen cada dia. Ahir mateix Levante despertava amb el ple de Zapatero a la plaça de bous de València –després de dies de vaticini de punxada pels mitjans contraris- i Las Provincias contraprogramava amb el fet que havia arribat fins al cap i casal amb un avió militar.

Però Barcelona tampoc és cap oasi i la manifestació sindical de dissabte va servir per evidenciar a quina banda de la trinxera està cadascú. Un El Períódico convertit de sobte en campió de les lluites sindicals obria amb una espectacular foto de portada reservada per les grans ocasions –que no són, per exemple, les vagues generals contra les retallades de Zapatero- mentre, a l’altre extrem, La Vanguardia s’emmirallava amb el piquet antisindical de la caverna madrilenya. El rotatiu del Grup Godó obviava les imatges de milers de manifestants i posava tota la carn a la graella amb un anàlisi segons el qual rere la lluita obrera hi ha només 206 milions en subvencions i uns estomacs agraïts que tracten d’ajudar als amics amb problemes. Tan acusar d’electoralista la manifestació i qui queda com a tal és més aviat el diari i el seu analista.

Entremig queden l’Avui/El Punt –més escorats en favor de la protesta- i l’Ara, que tracta de nadar i guardar la roba amb una portada –on predomina una bandera europea sense massa gràcia- amb la  que costa d’entendre si el que vol és marcar diferències comercials o més aviat no quedar malament amb ningú en una calculada equidistància.

Al final, va ser TV3 qui va oferir la informació més neutral amb referències a les motivacions sindicals i socials de les protestes que eren el motiu real de la seva convocatòria a més, que tampoc les va oblidar, les valoracions dels diferents partits polítics.