La conjuntura diabòlica

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Mala peça al teler. Molt mala peça. Malgrat el tradicional silenci corporatiu, gairebé cada setmana apareixen notícies d’acomiadaments de periodistes. Ara són set del Diari de Tarragona, l’altre dia eren una seixantena de l’Avui, una quarantena d’El Periodico, una trentena de La Vanguardia, tota la delegació catalana de Cuatro… Per no parlar del tancament de mitjans o de l’aprimament de les productores més importants del país o de les onades de prejubilacions que denuncia el Col·legi de Periodistes. Cau la publicitat, cauen els ingressos, cau la producció. El paisatge és devastador.

I és en aquest context que a TVC i Catalunya Ràdio les direccions han proposat rebaixar el sou dels periodistes per ajustar-se a la retallada imposada pel govern. La proposta ha generat un debat intens i viu dins dels dos grans mitjans públics del país, ja que la decisió està en mans dels periodistes que ho han de votar en referèndum.
D’una banda, els partidaris del No són clars i contundents: és cert que estem en un context de crisi, de retallada general i de rebaixa generalitzada de sous, però això no és culpa nostra i oposar-nos-hi és el mínim que podem fer per dignitat i inconformisme.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

De l’altra banda, els partidaris del Sí també són diàfans: és cert que no és culpa nostra, però si rebutgem la rebaixa dels sous, la direcció només tindrà una opció per retallar la partida salarial, que serà acomiadar periodistes.

Els partidaris del No responen que defensar això és defensar el vot de la por, mentre que els del Sí responen que no es tracta de pors sinó de realitat i de companys de taula que poden ser al carrer d’aquí a dos dies.

Tots tenen raó. I el problema rau en la magnitud de la tragèdia: si la retallada fos idea del govern, no hi hauria tants dubtes: oposició frontal, tensió laboral i negociació. Però si la retallada no és idea del govern, ni tan sols de l’Estat, ni tan sols de la UE sinó que ve els llimbs del sistema, aleshores l’oposició a la retallada a qui tensiona? A qui perjudica?

És realment una conjuntura diabòlica, la pitjor peça que hem tingut mai al teler perquè passi el que passi, el periodisme hi surt perdent.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.