Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir hi havia eleccions municipals a pràcticament tots els Països Catalans però veient la cobertura que en va fer TV3 es podria pensar que aquestes només van ser a Barcelona. És obvi que unes eleccions municipals són les més difícils de tractar per un mitjà d’abast nacional, amb diferències territorials notables i acusades excepcions locals a les tendències generals, a més de candidatures i coalicions diferents municipi per municipi. Però potser per això seria important pensar en una altra forma de cobrir-les que s’allunyés de les clàssiques connexions des de les seus centrals de les forces amb representació parlamentària i d’un debat d’anàlisi amb representants més o menys adscrits a una d’aquestes opcions. Una crítica que es podria estendre al seguiment de la resta de la campanya, durant la qual només es va entrevistar alcaldables per Barcelona.

El resultat d’aquest plantejament va ser dedicar el 100% dels talls i intervencions als cinc partits amb regidors a Barcelona, mentre la resta d’opcions, amb quasi un 15% dels vots, quedaven sense veu, relegades al que els espectadors podien veure dels seus resultats a les capitals de comarca i ciutats grans on havien obtingut representació.

Especialment greu va ser el cas de la CUP, que amb més d’un centenar de regidors –incloses importants capitals de comarca com Girona, Manresa, Mataró o Vilanova i la Geltrú- va quintuplicar la seva representació sense que això es traduís en poc més que unes preses a la porta de la seva seu de Girona. Però també la Federació d’Independents de Catalunya, amb 85 regidors, l’Associació d’Agrupacions d’Electors d’Osona, amb 53, Solidaritat Catalana per la Independència, amb quasi 32.000 vots o les Candidatures Alternatives del Vallès amb quasi 14.000, van ser totalment ignorats i van haver de patir nombrosos errors en els seus noms a la informació de resultats locals que anaven passant per sota la pantalla.

En canvi, i tal i com venia passant durant la campanya, Plataforma x Catalunya va ser la gran guanyadora mediàtica de la nit. A pesar de ser la setena força en nombre de regidors va centrar quasi tot el debat dedicat als factors “emergents”. Si bé és cert que  la formació xenòfoba va guanyar 50 regidors i uns 50.000 vots, també va obtenir fracassos sonats com quedar-se sense representació a municipis on s’auguraven grans resultats com Cornellà o El Prat de Llobregat i a Barcelona van quedar relegats a una 13a força per darrere els Escons en Blanc, el Partit Antitaurí i el Pirata.cat. Paradoxalment, la preocupació generalitzada pel creixement de l’extrema dreta es tradueix en una sobrerepresentació que contribueix a aquest creixement.

A més de centralista, també va ser hispanòcentric, un tractament que va preferir donar abans els resultats de la comunitat autònoma de Madrid que els del País Valencià o les Illes Balears.