Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La premsa dels Països Catalans –a diferència de la madrilenya- ha passat de puntetes sobre els resultats electorals al País Basc. A Barcelona els rotatius s’han limitat ha transcriure els resultats oferts pel Ministeri espanyol de l’Interior i difosos per les agències de notícies i han esquivat clarament l’anàlisi. Només a l’Avui Isabel Clara-Simó feia una breu referència a l’escriure “sento enveja del País Basc”. A València, curiosament, era Las Provincias qui destacava més el tema en un reportatge més preocupat per l’experiència gestora de la coalició independentista que per la unitat del Regne d’Espanya. Paradoxal en un diari que pocs dies abans cedia les seves pàgines a Gotzone Mora per bolcar els tòpics habituals sobre els “proetarres”. Des de Palma era el Diario de Mallorca qui també li treia ferro als resultats a l’assenyalar que “només” havien superat una mica els resultats d’Euskal Herritarrok. Clar que aquests eren els millors resultats històrics de l’esquerra independentista basca i que a més ara s’aconsegueixen després d’una dècada d’il·legalitzacions i persecucions.

Però és precisament aquest darrer punt el gran absent a la premsa. S’acaba de demostrar que quasi una quarta part de l’electorat basc ha estat discriminat durant una dècada i que les estratègies il·legalitzadores amagaven la finalitat de modificar fraudulentament el mapa polític més que acabar amb el conflicte i ningú s’anima a començar a entonar un mea culpa i, com a molt, algú explica que la Caverna madrilenya “no paeix” la democràcia basca, com si la Llei de Partits no hagués estat aprovada amb els vots a favor dels diputats catalans de PSOE, PP i CiU.

Tampoc es diu que aquesta coalició “sense experiència gestora” té una base social d’entre 30 i 40.000 persones a les que s’impedeix el seu dret a presentar-se a unes eleccions ni que el seu principal dirigent encara està empresonat. Per que Arnaldo Otegi és a la presó sota l’acusació d’”intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna”, que avui és –encara sense ser reconeguda- la segona força política al País Basc. Algú se’n recorda?