El pernil de tota la vida

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Una de les vessants del periodisme que menys es tracten a les facultats i, en canvi, una de les més practicades un cop se’n surt és la dels gabinets de comunicació. Quan la gent s’apunta a la carrera vol presentar informatius, vol conduir programes de ràdio, vol ser columnista de diaris de gran tirada, alguns fantasiegen amb ser corresponsals de guerra (les frustracions que genera aquest món donarien per un llibre sencer), però segurament són molt pocs els qui s’apunten a la carrera pensant amb els gabinets de premsa.

I és que, ben mirat, tal com funcionen molts caps de comunicació, la facultat on s’expliquen aquestes coses és una altra: la de publicitat i relacions públiques, o a les assignatures de màrqueting i aquestes coses. Parlo especialment dels gabinets de comunicació d’empreses privades, no tant els d’organismes, entitats o institucions. Aquests darrers no han de vendre un producte ni tenen per què generar beneficis econòmics, mentre que els altres sí, es deuen a les xifres, al balanç de comptes, al mercat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Tenim, per tant, dos mons, el del periodisme i el de la publicitat, que tot i tenir orígens i intencions diferents, s’han trobat compartint un espai, una zona intermitja, on la barrera és tan franquejable que a tots ens sonarà aquella expressió, entre somriures, de “mira, m’he passat a l’altre cantó”. S’entra, se surt, es torna a entrar i es torna a sortir amb absoluta normalitat.

I normalment no es distingeix entre entrar i sortir dels mitjans, de les institucions i de les empreses. Però el pas cap a l’empresa, per molt que ens autoenganyem, no és normal. Tot és saber redactar bé, diuen. Doncs no, redactar bé no ho és tot en aquest món, i cal que ens preguntem: “redactar bé per a què?” I quan la resposta és “per vendre més”, malament. Perquè no haurem fet només un canvi de rutina professional, sinó un canvi de valors, el mateix que fan els qui, sense moure’s dels mitjans, accepten viatges d’empresa per després fer un reportatge sobre les meravelles de l’amfitrió. El pernil de tota la vida, vaja, però més sofisticat. I no vam anar a la facultat per fer això. O si és que sí, és que ens vam equivocar d’edifici.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.