El perill del populisme

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Divendres 27 de maig l’actuació desmesurada de la policia a la Plaça Catalunya de Barcelona, contra l’acampada dels anomenats indignats va esdevenir notícia arreu. Arran de l’actuació  desproporcionada dels antidisturbis, TV3 va rebre algunes acusacions de manipular i de no haver parat prou atenció a la brutalitat de la càrrega policial.

Es podran compartir o no algunes crítiques fetes a TV3 per motius ben diferents, la subordinació a l’agenda informativa estatal, el centralisme barceloní i principatí, desencerts en la jerarquització d’algunes notícies, oblits d’informacions. Però dit això, també cal reconèixer que els informatius de la TVC són dels més bons que es fan d’entre tota l’oferta televisiva estatal. I també cal dir que per les dimensions relativament petites de televisió catalana, comparada amb les grans cadenes internacionals, són més que acceptables.

En el cas de les mobilitzacions de les acampades dels indignats, aquestes crítiques de manipulació llençades contra TV3, no només no són certes, sinó que són injustes. No han faltat connexions en directe, ni peces sense estalviar detalls de la contundència policial, ni informacions diàries de les acampades. Fins i tot diria que, com bona part dels mitjans de comunicació del país, han cobert aquesta mobilització i aquesta experiència d’autogestió ciutadana amb molta més atenció que la que va merèixer la recent experiència de mobilització social per organitzar consultes independentistes, un exemple de participació ciutadana, com pocs, dels fins ara fets a Catalunya.

Acusar pel broc gros de manipulació un mitjà públic que està fent la seva feina és propi d’un cert discurs populista que ha sabut instal·lar-se còmodament entre amplis sectors socials que, amb tota la legitimitat del món, se senten desenganyats. Però aquestes crítiques simples, construïdes amb tòpics generalitzats, no deixen de ser visions de la realitat que redueixen el món en bons i dolents, els meus i els altres. Sense matisos.

Els sistema polític i el mediàtic és evident que necessiten ser revisats. Però no és veritat que tots els polítics siguin iguals, ni que tots els mitjans de comunicació manipulin. De la mateixa manera que no tots els indignats són joves antisistema.

Les crítiques edificades sobre tòpics maniqueus i generalitzacions simples alimenten el populisme. I el populisme, avui serveix per criticar aquells que des de les seves torres d’ivori han provocat la crisi financera i social que avui vivim. Cosa que ens pot despertar la complicitat d’amplis sectors de la ciutadania. Però aquest populisme també serveix, com va passar fa pocs dies a les eleccions municipals,  per alimentar aquells que –des de les antípodes de la moralitat dels acampats indignats- volen feina i ajuts social “primer, pels d’aquí”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.