Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El rotatiu del Grup Godó dedica un ampli reportatge a la creixent presència d’agents secrets de fins a una quinzena de països –als que caldria sumer “tots els de la Unió Europea”- a l’àrea metropolitana de Barcelona amb l’argument d’infiltrar “el focus de gihadisme més gran d’Europa”. Sense voler menystenir el perill d’atemptats islamistes i tot i tenir en compte que per raons òbvies és complicat informar sobre l’activitat dels serveis secrets, es poden assenyalar algunes mancances del reportatge. I més quan per ara és el més comentat i el segon més llegit a l’edició digital del diari.

El text comença amb una autoensabonada al recordar que La Vanguardia ja va advertir un llunyà 2007, que “Catalunya era una gran base d’extremistes islàmics” i que després, “vàries operacions” policials, les revelacions de Wikileaks i els informes dels serveis secrets els han donat la raó. El que no explica, però, és que les revelacions de Wikileaks només expressen l’opinió dels responsables estatunidencs, part força interessada a l’hora de qualificar qui és i qui no terrorista, i que els informes dels serveis secrets es basen en les mateixes detencions policials que després han estat arxivades o absoltes pels tribunals.

De fet, el reportatge va acompanyat de tres fotografies de diferents d’aquestes operacions. Una és l’operació “Xacal”, que va detenir una suposada cèl·lula d’Al Qaida a Vilanova i la Geltrú, els membres de la qual van ser absolts posteriorment –informació que no esmenta el peu de foto;- una altra és l’operació “Tigris”, amb sols tres dels 14 detinguts condemnats i que en realitat era una subtrama de l’11-M i no una xarxa operativa independent, i el cas dels “11 del Raval”, en que es van detenir onze ciutadans pakistanesos i indis acusats de preparar un “atemptat imminent” al metro de Barcelona. Aquest darrer cas és especialment emblemàtic, ja que al seu moment va ser presentat de forma molt cridanera a la premsa barcelonina i es va convertir en bandera del perill constant d’atemptat masiu al que estàvem exposats. Tot i les condemnes de tots els detinguts, aquest abril es va saber –gràcies a Wikileaks- que el mateix fiscal del cas dubtava de la seva culpabilitat i que el testimoni clau del judici –no hi havia proves físiques com explosius o gravacions- no era un “terrorista penedit” com es va dir llavors sinó un agent infiltrat d’un país sense especificar. Però aquesta és una informació que La Vanguardia mai ha publicat.

Més endavant, el reportatge assumeix com a motiu del perill gihadista “l’alta immigració legal i il·legal”, sense explicar perquè a altres països europeus amb una taxa d’immigració igual o superior a la catalana no es produeix el mateix fenomen.

Finalment es reconeix la presència d’agents infiltrats de diferents països –molts dels quals són dictadures i a alguns dels quals tenen serioses acusacions de col·laboració amb els grups gihadistes- amb el plàcet del Centre espanyol d’Intel·ligència (CNI), sense explicar com i en quines circumstàncies es dóna aquest permís. Fins i tot s’assegura que en ocasions es permet la tasca d’agents que actuen sense autorització mentre “no espiïn Espanya”, sense que sembli preocupar que es dediquin, per exemple, a perseguir o atemorir la seva pròpia oposició democràtica.

El resultat final és un reportatge sense dades ni fonts identificables, més ple de tòpics que de fets i que no deixa de ser curiós després de set anys sense cap atemptat islamista a l’Estat espanyol.