“Treballo amb un contracte d’obra i servei sense data de finalització i on consta ‘de dilluns a diumenge’ (…) amb canvis de contracte i liquidacions continuades que fan que hi hagi redactors que no han tingut un dia de festa en 11 mesos seguits”. “No es substitueixen baixes, per molt llargues que siguin i si algú marxa, ja no es cobreix la plaça. Els altres treballadors han de carregar amb un excés de feina”. “Després de 5 anys de falsa autònoma en una mateixa empresa lligant contractes mercantils sense fer vacances (…) he aconseguit tenir un contracte laboral indefinit, (…) però només després d’interposar una demanda contra la direcció”. “Treballo en dues feines, una pel matí i l’altra per la tarda, i tinc un contracte d’obra i servei sense data de finalització en una i en l’altra un contracte temporal”. “La Vanguardia fa un any i d’un dia per l’altre va abaixar els preus de les col·laboracions al 50%. Algun argument que van donar: ‘és que tu guanyes molt’”. “La situació és prèvia a la crisi, però aquesta ha provocat la supressió d’una plaça, amb la qual cosa ens toca un 20% més de feina i un 20% més de caps de setmana treballant”. “En un diari digital feia una feina fixa, amb un horari marcat i obligació d’anar a la redacció, però se’m pagava com si fossin ‘col·laboracions’ sense cotitzar i sense dret a vacances, indemnització o altres luxes”.

Aquests testimonis anònims han estat recollits al fòrum obert al web del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) i representen un reflex de l’estat actual de la professió al nostre país, dominada per la precarietat, la inseguretat, els fraus contractuals i els baixos salaris. Una situació que, com es diu en un dels comentaris, “si bé és anterior a la crisi, aquesta l’ha agreujada”, amb les reduccions de plantilles, els ERO i les retallades salarials, en un context de por i individualisme.

“Els gerents han pres el poder a les redaccions i les contractacions i no els importa si el producte informatiu és de qualitat. La finalitat és que l’empresa no tingui pèrdues encara que hagin de sacrificar els continguts i la qualitat”, assegura Fabián Nevado, assessor laboral de l’SPC i autor de la ponència La crisi als mitjans: Precarietat laboral i desinformació, presentada a la III Assemblea de Periodistes del passat dissabte. Per Nevado, els periodistes estan pagant per unes decisions empresarials dels que no són responsables, ja que molts d’aquests deutes “són provocats pel  deliri expansionista” de les corporacions. A més, els mitjans s’han adaptat molt malament als canvis digitals i la majoria de direccions no han entès que “la saturació informativa i l’atomització que s’ha produït només es pot combatre amb una aposta per la qualitat”.

Per contrarrestar l’actual situació, l’Assemblea va fer una crida a “l’organització conjunta dels periodistes en defensa de la seva professió i els seus drets” i va demanar als sindicats que actualitzin el seu missatge i la seva actuació: “han de renovar la seva lluita amb les noves realitats laborals i professionals del periodisme”, es pot llegir a la declaració final.