L’atac al Marmara també fou un atac a la llibertat de premsa

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La matinada del 31 de maig del 2010 l’exèrcit israelià va atacar el vaixell ‘Mavi Marmara’, que transportava ajut humanitari a Gaza i on anaven centenars d’activistes que pretenien trencar el bloqueig israelià a la Franja. En l’atac van morir nou persones i una cinquantena va quedar ferida per armes de foc. Ara, un any després, el periodista valencià David Segarra, col·laborador de Telesur i que participava en aquella Flota de la Llibertat, publica el documental ‘Fuego sobre el Marmara’.

Aquest és el relat del viatge en el Marmara a través d’alguns dels participants a la flota. Seixanta minuts en què es poden veure imatges, moltes de les quals inèdites, de dins del vaixell. Són de les poques que s’han pogut recuperar, ja que l’exèrcit israelià va requisar tot el material dels periodistes que viatjaven a bord. Ordinadors, telèfons, equips de fotografia i vídeo… ‘El tercer cop que vaig demanar que em tornessin les cintes, em van respondre amb un cop a l’esquena i llançant-me escales avall’, diu el periodista escocès Hassan Ghani. Finalment, van poder recuperar algunes cintes i targetes que havien aconseguit mantenir ocultes. Però aquesta no va ser l’única violació a la llibertat de premsa que va cometre Israel.

Quan començà l’atac, el soldats van interrompre les comunicacions telefòniques i via internet, que havien servit per informar en tot moment del que passava. Censura informativa per amagar al món uns fets que, segurament a pesar d’Israel, finalment no quedaren ocults, gràcies a l’emissió per satèl·lit que l’exèrcit pensava que també havia tallat. Els operadors de telecomunicacions del vaixell, però, van recuperar-la durant els primers quaranta minuts de l’atac. Les noves tecnologies, doncs, van impedir que s’ocultés l’atac i van permetre que des de tot arreu es pogués veure en directe què succeïa. ‘Tot el món va poder veure què passava, i els soldats no van poder matar més gent. La transmissió va salvar moltes vides’, diu Ümit Sönmez.

Qui no va salvar la vida va ser el fotoperiodista turc Cevdet Kiliçlar. Causa de la mort: un tret al front mentre fotografiava un helicòpter israelià des de la coberta del Marmara. La resta de periodistes, per cert, foren segrestats, empresonats i incomunicats durant dies. El relat de ‘Fuego sobre el Marmara’ (que es pot veure per internet) també serveix per no oblidar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.