Dona de qualitat

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Volia deixar per un dia Llatinoamèrica i la falta de llibertat d’expressió que s’estén com una taca, per les  correccions del The New York Times. Però l’actualitat mana, i deixarem el rigor en la informació per la qualitat d’una dona, Jill Abramson, que en serà la primera directora en 160 anys a partir del setembre. Potser creureu que no és notícia però, per a mi, encara ho és. I pel diari sembla que també, ja que ho van ben remarcar. A l’empresa privada, i en un món essencialment masculí com és el dels que manen en el periodisme, que el diari més influent del món el dirigeixi una dona és un gran pas. Res a dir de l’empresa pública, a Catalunya ho sabem prou bé, sobretot en el reeixit cas de TVC.

Novaiorquesa pèl roja de 57 anys, casada i amb dos fills –no ho diria si aquesta situació fos l’habitual- el seu nomenament va agafar per sorpresa als crítics dels mitjans. I és que es tracta d’una obertura, no tan sols pel sexe, sinó per la trajectòria. Habitualment els directors havien estat corresponsals a l’estranger –ella, en canvi, prové del The Wall Street Journal va entrar al diari el 1997 i va ser cap de l’oficina de Washington el 2000- o havien dirigit les seccions d’exteriors o metropolitana. I encara que no ho digui la informació, acostumaven a tenir un Pulitzer al prestatge. Ella, pel que es veu, ha ajudat en els 8 anys que ha treballat amb el director Bill Keller a guanyar-ne 18. Un equip que ha pogut superar la disminució de confiança que hi hagué després de l’escàndol per plagi de Jayson Blair, que també esmenten amb nom i cognom a la notícia del propi diari.

Els darrers mesos va deixar el càrrec d’editora adjunta de l’edició en paper per dedicar-se a la digital, que té uns 50 milions de lectors, per tal de facilitar-ne la integració i anar cap a una organització informativa multiplataforma “compromesa amb l’excel.lència informativa” segons el president, Arthur Ochs Sulzberger Jr., ella hi afegia que calia insistir en l’eficiència fins i tot, si convé, sacrificant el tradicional consens del Times.

Em va agradar que en el seu agraïment esmentés com a “sisters” una dotzena de dones amb responsabilitat en el diari que l’han ajudada en aquests anys de trasbals, entre elles la cap executiva de la companyia. Amb una formació en literatura i història per Harvard, com serà que no es noti que hi ha una dona al front del diari. Potser amb subtileses com la tria d’imatges o evidències com escollir fonts d’informació entre la meitat de la població que en queda habitualment relegada. Keller diu que és més cautelosa, astuta i suspicaç que ell, exigent i d’estil abrasiu amb una memòria fotogràfica, formada en el periodisme d’investigació.

Ella va impulsar la reforma de la redacció i la figura de l’ombudsman. Potser a partir de setembre hi haurà menys fe d’errors, no perquè es deixin de corregir com passa en molts mitjans catalans, sinó perquè no es produeixin. Seria una notícia excel·lent si va acompanyada per més presència de la meitat de la societat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.