Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’Assemblea General de l’ONU aprovava recentment un informe del relator especial de l’organització en matèria del dret a la llibertat de premsa, informació i expressió, Frank La Rue, en el sentit que l’accés a internet sigui considerat com un “dret humà”. En declaracions a diferents mitjans, La Rue defensava la seva proposta, no sols per dificultar censures massives que “tractin de dificultar les demandes populars de més democràcia, tal com ha passat a Egipte i Iran”, sinó també les “lleis restrictives de l’ús de la xarxa aprovades recentment pels governs francès i britànic”.

Una declaració –i unes mencions a països concrets- que arriba just quan el Parlament Europeu es proposa a discutir sobre la neutralitat a la xarxa, enmig d’una forta batalla amb dos bàndols cada cop millor definits. Per una banda els proveïdors de servei (bàsicament companyies telefòniques) i la indústria de l’oci que advoquen per una major regulació d’internet amb l’argument que cal “un marc normatiu clar des d’on extreure’n tot el potencial”. A l’altra, proveïdors de continguts, usuaris i el món de la cultura lliure que alerten sobre els creixents obstacles (aplicacions privatives, tallafocs, lleis restrictives) que van desvirtuant l’internet tal i com l’hem conegut fins ara i que fins i tot podrien acabar destruint la xarxa com a espai lliure de creació i comunicació. Per aquest sector, l’única llei necessària és la que garanteixi la igualtat de tots els usuaris a l’hora d’accedir i incorporar tots els continguts que desitgin. Enmig, polítics i governs que han de decidir i que es posicionen a una banda i altra, sovint sense observar els clàssics paràmetres de dreta o esquerra.

Després d’algunes victòries del bàndol regulador –com la Llei Sinde a l’Estat espanyol o la Llei Hadopi al francès- ara li toca als defensors de l’internet lliure posar els dits en forma de V, amb moviments significatius com la mateixa declaració de les Nacions Unides o la garantia de la neutralitat per llei a Holanda.

La propera batalla serà al Parlament Europeu, que ha de decidir sobre la proposta de llei presentada per la Comissió Europea sobre la creació d’un gran filtre censor europeu que aïlli el continent de la xarxa global. Una batalla que des de The Pirate Bay –el portal suec d’intercanvi d’arxius- han anomenat “La seva última hora”, en referència al famós discurs de Winston Churchill quan els nazis ja havien conquerit tota Europa i assetjaven Anglaterra.