Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El Projecte de Llei Integral per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació –anomenada també Llei Pajín, per ser un projecte de la ministra de sanitat- ja es troba tramitada al Congrés espanyol. Aquest és un projecte legislatiu tan ambigu com ambiciós, que pretén, segons el seu propi enunciat, evitar qualsevol tipus de discriminació per raons de “sexe, origen racial o ètnic, discapacitat, edat, religió, orientació sexual malaltia, identitat sexual i llengua”, preveu la seva aplicació en “tots els àmbits de la vida política, econòmica, cultural i social” i en la seva exposició de motius s’autodefineix com un “desenvolupament de l’article 14 de la Constitució” espanyola.

Al llarg dels seus 47 articles, el projecte de llei descriu la seva aplicació en aspectes tan diferents com l’escola, l’empresa, l’accés a l’habitatge o la participació social o cultural i, també, els mitjans de comunicació i la publicitat. Preveu la creació d’una autoritat exclusiva per aplicar la llei i un barem de multes que oscil·len entre els 10.000 i els 60.000 euros.

L’article 22 està dedicat als mitjans de comunicació social i s’hi commina a  respectar “el dret a la igualtat de tracte, evitant tota forma de discriminació en el tractament de la informació, en
els seus continguts i programació”. També descriu com “publicitat il·lícita” aquella que “contingui elements de discriminació”. També s’inclou una modificació de l’actual Llei de Serveis de la Societat de la Informació per permetre “mesures de restricció o interrupció de la prestació de serveis o de retirada de dades de pàgines d’Internet”.

Ara bé, el que ja no està tan clar és on ens porta tota aquesta nova estructura jurídica i si una norma tan extensa, complexa i de tan abast és possible que tingui una aplicació real a la vida quotidiana. Serà denunciable –i il·legalitzable- la publicitat sexista? Es multaran columnistes com Salvador Sostres o Alfonso Ussía? Per ara no sembla que això sigui a cap agenda.

De moment ja hi ha sectors catòlics i d’extrema dreta –amb el recolzament de mitjans com Libertad Digital, ABC o La Razón- han titllat la norma de “Llei Mordassa” i han iniciat una campanya de denúncia amb arguments apocalíptics sobre suposades amenaces a les llibertats d’informació, empresa o educació –això darrer podria ser el més encertat, ja que es preveu la fi del concert a escoles que separin els alumnes per sexes, que en qualsevol cas tampoc serien multades- però aquesta podria respondre més a la recerca de nous fronts amb els que desgastar el Govern socialista que a una por real a les terribles conseqüències que preveuen.

Però també blocaires i grups que lluiten per la llibertat a Internet han criticat fortament la llei, a la que consideren una “futura espasa de Damocles” per a blocs i webs que podrien “ser tancades en qualsevol moment i sense dret a una tutela judicial”. Alberto Bernabé, redactor de Nación Red –un dels portals de referència del ciberactivisme a l’Estat espanyol- reconeix que no hi ha mencions expresses de la llei a Internet, però aquesta té una voluntat d’intervenció global i “el redactat actual és una mostra d’incomprensió del món que es desenvolupa a la xarxa i encara que no s’apliqui de forma generalitzada quedarà com una opció legal que convé denunciar”.

De forma més cauta es pronuncia Alejandro Touriño, advocat especialitzat en noves tecnologies, per qui “no sembla que la redacció de l’avantprojecte serveixi de coartada per retallar llocs web pel fet que els seus administradors discriminin en el sentit que elegeixin. El dret a escollir també està protegit constitucionalment”.