Ni puta ni Ramoneta

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Les ‘retallades’ se les van inventar els diaris. O, això és el què sembla. La difusió va començar a caure fa anys i, a aquesta, se li va sumar la baixada de la inversió publicitària. Un còctel explosiu després d’anys de bonança econòmica. Solució: anar reduint cada vegada més per intentar quadrar els números i ‘qui dia passa any empeny’.

Arribaran temps millors i ja tornarem a fer com abans, pensen alguns. Però, entremig hi ha hagut el boom de la digitalització i el canvi d’hàbits de consum informatiu. Amb tot això, pensar que tot tornarà a ser com abans és autoenganyar-se i consumir-se a poc a poc.

Cal canviar de mentalitat i adaptar-se als nous temps. El què ens trobem en molts diaris és que van retallant personal, cosa que redueix i empitjora els continguts, però es vol seguir com abans, tocant-ho tot, encara que sigui poc i malament. La conseqüència: un producte que no és ‘ni puta ni Ramoneta’.

I, això, quan tenim tanta informació, no porta enlloc. El què augmenta de valor són els continguts de qualitat i no complir amb l’expedient al preu que sigui. Per tant, cal canviar, cal adaptar-se.

Els nous mitjans neixen amb poc personal i tocant els temes on poden fer forat, encara que no arribin a tota la informació, i amb l’objectiu d’anar creixent a mesura que el negoci ho permeti. Pocs temes o, fins i tot, mitjans temàtics dirigits a un públic concret. ‘Menys és més’ que diuen.

Per contra, cada dia es veuen més diaris ‘tradicionals’ fent mans i mànigues per sobreviure, retallant el què calgui. Però, això té futur? No ho crec. Cal reinventar-se i, si és necessari, redefinir el teu públic objectiu, que no cal que sigui ‘tothom’. Hem arribat a un punt que trobem diaris on l’únic interessant són els suplements temàtics. Potser hauríem de començar per aquí. Ara que la informació t’arriba per tants llocs diferents, poques coses poden arribar a posar tant nerviós com que, pagant, t’ofereixin notícies que ja has consumit les darreres 24 hores per multituds de llocs diferents.

La fotografia segueix sent negoci, sense botigues de revelar; i la música, sense botigues de discos; i el cinema, sense videoclubs ‘físics’; i… un llarg etcètera.

Voler seguir amb una botiga de revelar fotos, una botiga de discos o un videoclub és poc recomanable, no? Per què els diaris s’entesten a no acceptar els canvis i adaptar-s’hi? Els continguts informatius són més consumits i més necessaris que mai, el primer pas és acceptar el ‘problema’, i acceptar que la solució ve en un format nou. Si tu no ho fas, ho farà un altre.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.