Matisos dins la condemna

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

L’intent d’impedir la celebració d’un Ple del Parlament de Catalunya amb actituds i fets agressius ha estat condemnat unànimement per la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació catalans. Però dins la repulsa genèrica, hi ha ha matisos significatius. Així, el diari La Vanguardia, en el seu editorial “Atac a la democràcia a Catalunya”, qualifica de delicte l’acció dels indignats i afegeix: “El Govern té l’obligació d’utilitzar a fons tots els mitjans policials al seu abast per garantir l’ordre públic i el funcionament de les institucions…”. Explica també que s’han emès “missatges antipolítics i inequívocament populistes, sustentats en premisses que neguen tota validesa i representativitat a les nostres institucions”. És a dir, desqualificació de la protesta i demanda de major repressió policial. No hi he trobat la més mínima crítica a la classe política ni cap intent d’explicar què ha dut al moviment dels indignats a expressar la seva protesta de forma tan contundent.

Aquest apunt crític sí que l’he trobat en l’editorial del diari Ara, que també condemna sense pal·liatius l’acció d’ahir (“els que ahir van fer servir intimidacions i insults estan més a prop dels que l’any 1939 van tapiar el Parlament que dels que el van reobrir quaranta anys després”, diu, remetent a l’any de l’inici de la dictadura franquista). Unes ratlles més avall, l’editorial de l’Ara enceta aquesta reflexió: “…la classe política té un greu problema de descrèdit i desconnexió amb la ciutadania. La crisi ha fet que de la indiferència s’hagi passat a l’hostilitat cap al blanc més fàcil, els polítics, mentre altres actors tant o més responsables de la situació actual continuen sense pagar cap factura”. A mi, personalment, aquest em sembla un punt de vista més valent que no pas el de carregar tots els neulers en la banda dels indignats.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’editorial de Vilaweb, signada per Vicent Partal, aprofundeix en aquests dos mons, el de la classe política i el de la gent que protesta, i fa una carta adreçada a cadascun d’ells. Als polítics els diu això tant dur: “..segurament perquè fa temps que n’esperem més, molt més, de vosaltres, i és debades”. I acaba demanant-los que, “al costat de la indignació natural que sentiu per l’agressió d’ahir, reflexionàsseu sobre què cal canviar perquè el parlament i la política catalana recuperen la credibilitat que molts ciutadans, no necessàriament ni solament aquells que us atacaven, reclamen”. La segona carta també encerta, al meu parer, a l’hora de desemmascarar l’actitud intolerant i irresponsable de molts dels que s’han apuntat al carro de la protesta, però desmarcant-la de les idees que la fan néixer. Diu: “Perquè, de raons per a criticar els governs, els parlaments, els mitjans, però sobretot l’entramat financer internacional, ens en sobren a tots. No solament a vosaltres. Però (…) no es pot ser crític i no acceptar les crítiques. Ni es pot relegar una veu quan no agrada allò que diu”.

Podria seguir, però crec que amb aquestes tres petites mostres, s’entén bé què vull dir quan parlo de matisos significatius en les valoracions, sense deixar de ser contundent contra la violència indiscriminada d’uns quants ni de defensar nítidament les institucions democràtiques del nostre país.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019