Helena Olcina

Dissabte, milers i milers d’alumnes amb les seves famílies i els seus professors prenien els carrers de València per oposar-se al Decret “d’educació trilingüe” anunciat pel Consell. Més enllà de les manipulacions barroeres com la “punxada”anunciada per Las Provicias –sense tenir ni tan sols la decència de mullar-se a donar una xifra pròpia de manifestants- o els 15 segons escassos concedits per Canal 9, el periodisme valencià ha fallat en conjunt. No sols als que protestaven, sinó a la societat en conjunt.

Què significa exactament aquest Decret? Com afectarà l’ensenyament en valencià? És factible donar un terç de les assignatures en anglès a un curs vista i amb menys pressupost? És legal modificar una llei amb un decret? Més enllà de les opinions d’una i altra banda, donar una resposta més o menys objectiva a aquestes preguntes era tan fàcil com trucar a Galícia.

En aquest país nord-occidental de la Península fa dos anys que es va aprovar un decret clavat al valencià que just s’ha començat a aplicar aquest curs que ara acaba. Com al País Valencià, allí també es va modificar una llei amb un decret –encara estan a l’espera de la resolució d’un recurs al Tribunal Constitucional- i es va fer amb l’oposició unànime de tota la comunitat educativa, el món de la cultura i l’oposició política gallega sense oferir cap negociació o diàleg.

Amb una sola conversa amb Carlos Callón, president de la Mesa per la Normalització Lingüística, s’haurien assabentat que sols 52 escoles –totes privades- apliquen realment un sistema d’ensenyament trilingüe; que a pesar que el decret garantia un 50% d’assignatures en gallec en cas de no existir anglès –el que ja suposava una rebaixa respecte l’anterior normalització lingüística- a la pràctica aquest ha quedat relegat a un 25% en els millors casos; que explícitament s’ha prohibit donar en gallec matèries científiques i s’ha concentrat en educació física i religió, i que la promesa que es respectaria l’opció dels pares en educació infantil s’ha convertit amb un 10% de classes en gallec front un 40% de demanda. També s’haurien assabentat que hi ha 4.500 mestres i professors que s’han declarat insubmisos al decret i que continuen ensenyant en gallec davant la impotència de la Xunta que no s’atreveix a expedientar-los

També haurien pogut trucar a la Conselleria gallega d’Educació –que a ben segur els hauria donat xifres molt diferents- o a alguna altra institució que consideressin més neutral, però senzillament no s’ha fet la feina.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019