Unanimitat grinyolant

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

Pocs cops, molt pocs cops, hi ha hagut tanta comunió informativa com l’endemà dels fets del Parlament. Tota la premsa catalana titulava amb una sola veu i, sorprenentment, coincidia amb tota la premsa espanyola. Cap dissonància. Com un sol home, tots els mitjans de comunicació van condemnar categòricament i sense matisos els indignats. Una circumstància que ens hauria de fer reflexionar seriosament i profunda. Perquè, més enllà de la condemna de la violència i més enllà del debat sobre la legitimitat de l’encerclament popular al Parlament, el cert és que els mitjans haurien de tenir en compte que el discurs maniqueu utilitzat per la conselleria d’Interior i per Presidència no és el discurs majoritari a la societat. Ben al contrari. Totes les enquestes posen de manifest que la majoria de catalans sempre han vist amb simpatia el moviment dels indignats i fins i tot el dia dels fets del Parlament les enquestes radiofòniques mostraven uns percentatges d’entre el 40% i el 50% d’oients a favor dels indignats que havien encerclat el Parlament.

Aquesta és la realitat del país, agradi o no al govern, als partits i als seus opinadors. Els polítics ja fa temps que són criticats pel seu allunyament de la societat. Així ho conclouen nombroses enquestes del CEO. Però els mitjans de comunicació no haurien d’agafar el camí dels polítics perquè, a part de ser un suïcidi empresarial, suposaria abandonar el motiu existencial del periodisme.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

És per això que la unanimitat de la setmana passada grinyola. No perquè personalment hi estiguem o no en desacord. Això no és rellevant. El que importa és la realitat social, que és a qui ens adrecem els periodistes. Sense societat, sense lectors, oients i telespectadors, el periodisme no té sentit. Alerta, doncs. No val a badar perquè vénen temps convulsos, temps difícils i malparits. D’una banda, els governs voldran imposar el seu relat al preu que sigui i de l’altra, la gent indignada voldrà desfogar-se peti qui peti. I els periodistes serem, com sempre, al mig dels dos bàndols, rebent pressions d’un cantó i agressions de l’altre. Siguem-ne conscients: exercir la professió s’està complicant cada cop més. Però abandonant la posició incòmoda del mig per escurar-nos cap a un dels dos bàndols, ens traïm a nosaltres mateixos.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019