Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Demà a la nit s’estrena al programa El Documental del Canal33 el reportatge “La Crida, història d’una resposta”, un document de 50 minuts que repassa la història d’un dels principals moviments socials del país durant la dècada del 1980. L’estrena coincideix amb el trentè aniversari de l’històric acte “Som una nació” en el que La Crida va omplir el Camp Nou amb més de 100.000 persones en defensa de la identitat catalana.

La Crida va néixer precisament com una “crida” d’un grup d’intel·lectuals contra el procés d’involució del llavors naixent procés autonòmic –promogut tant des de Madrid, amb la LOAPA i les conseqüències del cop de Tejero, com des de Barcelona amb el “Manifest dels 2.300”- aviat però va prendre un caràcter popular, amb capacitat per organitzar mobilitzacions massives com aquest mateix acte del Camp Nou i intenses campanyes de desobediència civil que sovint van acabar amb detencions, judicis i multes pels seus integrants. També va anar ampliant el seu camp d’acció, i a les accions per la llengua se’n van sumar d’altres en favor de la reforestació de boscos cremats, contra l’entrada a l’OTAN o per la solidaritat internacional. Els debats que llavors va tenir La Crida –no acceptació del marc legal espanyol, clarificació dels objectius a risc de perdre suports, vinculació de les reivindicacions nacionals a d’altres socials- són encara presents dins l’independentisme, el que dóna molta actualitat al documental.

El reportatge ha estat una coproducció de TV3 amb Zeba Produccions i ha comptat amb la col·laboració d’entitats civils com el Ciemen, l’OCB i la Fundació Josep Irla. Al llarg de quasi una hora repassa exhaustivament la història del moviment, amb moltes imatges de l’època i entrevistes tan als seus protagonistes –com Àngel Colom, Aurelí Argemí o Carles Riera- com a personalitats destacades de la política i el periodisme de l’època –Jordi Pujol, Jordi Barbeta o Heribert Barrera- i, també, alguns dels seus més ferris opositors, com ara Amando de Miguel, impulsor del Manifest dels 2.300. Un document que segurament ajudarà a omplir el buit divulgatiu que hi ha sobre el moviment popular pel redreçament nacional contemporani i que ja va començar a tenir-se en compte amb el reportatge Terra Lliure. A la llista de pendents quedarien encara les històries d’Acció Cultural del País Valencià i de l’Obra Cultural Balear.