Es necessiten periodistes

L’allau d’informació que vivim en aquesta era digital no desvirtua la feina del periodista, sinó que la fa més imprescindible que mai. Ho hem vist més clar aquestes darreres setmanes, després que els #indignats bloquegessin l’entrada dels polítics al Parlament. L’anàlisi dels fets ha polaritzat (més) la societat i, és clar, també les xarxes socials, que ja s’han convertit en una font habitual per més del 30% de la professió.

Així, els periodistes es van veure sepultats per un incalculable bombardeig de rèpliques i contrarèpliques d’uns i altres. Alguns redactors es van apuntar al carro de les crítiques, altres van continuar omplint pàgines i pàgines amb la guerra de declaracions i altres simplement no van saber com enfrontar-se a la difícil tasca de buscar una mica de serenitat entre tant soroll i fer-ne una anàlisi contextualitzada i ambivalent. Pocs van estar a l’altura.

Uns i altres es va atrinxerar en aquelles informacions que els deien exactament que la realitat (allò tant complex i amb tants grisos) era només la ‘dels seus’ i que tota la resta es tractava de manipulació. Durant aquells dies va ser difícil destriar el gra de la palla. Barnils va escriure encertadament que “l’excés de llum no hi fa veure, encega”. I aquells dies va faltar ‘un far’, més o menys objectiu (entenent sempre objectivitat com a concepte ampli), independent i amb credibilitat, que il·luminés el panorama amb una mica de criteri.

Va mancar, en definitiva, la figura del periodista. Perquè la sobreinformació es va convertir en desinformació i hom va perdre el nord sobre què havia passat exactament, en quin context, etc. En aquesta era digital no fan falta més contertulians. La nostra tasca informativa s’ha de diferenciar de tot això i s’ha de bastir de rigor científic, el mateix que exigim a advocats, historiadors o sociòlegs en la seva feina.

Enfront a moments com el que vam viure al Parlament, tenim una oportunitat d’or per demostrar per a què és vàlida la nostra professió i, per aconseguir-ho, cal que mantenim una postura independent d’uns i altres i no deixar-nos endur per postures maniquees. És per això que no només hem de demanar al govern llibertat a l’hora de treballar, sinó també requerir a manifestants i policia veracitat en les xifres de les manifestacions, i no oblidar-nos de l’exigència (i autoexigència) a l’hora de publicar segons quines informacions. Tot alhora. Aquests són els periodistes que necessitem.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.