Afonia sobiranista

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ja fa un any que el Tribunal Constitucional va acabar d’esqueixar l’estatut de Catalunya. Un any després d’aquella sentència la política catalana ha derivat de nou cap al peix al cove i la reivindicació multitudinària de la manifestació del 10J ha quedat, avui per avui, desdibuixada en un passat que sembla més llunyà del que és veritablement. I a l’horitzó s’acosta la imatge, de nou,  de la més que possible convivència entre CiU, governant Catalunya (més que mai i ara sense cap contrapoder municipal), i un PP que cada dia que passa té més coll avall que ocuparà la Moncloa.

Queden lluny aquelles enquestes esbombades a tort i a dret sobre com de ràpid creixia l’independentisme entre el català emprenyat. Unes xifres que retrunyien entre alguns columnistes, i militants sobiranistes llavors especialment hiperactius a la blogosfera catalana,  com a evidència de les renúncies nacionals del govern tripartit.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ha passat només un any, però les coses han canviat molt. Aquelles enquestes sobre l’increment de l’independentisme, que fins i tot publicava La Vanguardia (ep, que si aquest diari diu que les vaques volen, és que volen!), s’han esfumat, han desaparegut d’escena, malgrat que el baròmetre del CEO continua mostrant entossudit aquest increment del suport a l’independentisme. Però potser és que ara no toca. I el vent també s’ha endut aquells qui dia sí dia també veien a tocar la independència, això sí, sempre que primer s’enderroqués el gran tap que va significar el tripartit, al cel sigui. Ara, aquella cridòria sobiranista, quan tot just encara no fa un any de la gran manifestació que va col·lapsar el centre de Barcelona en resposta a la humiliació del TC “som una nació, nosaltres decidim”, ja no se sent. I bona part dels altaveus més contundents del sobiranisme s’han quedat afònics.

Al final resultarà que teixir complicitats amb el PP (el que lluita contra la normalització del català a les Illes i al País Valencià, i que va dur l’estatut al TC) serà la millor estratègia sobiranista. Ja ho va dir el conseller Andreu Mas-Colell als socialistes catalans, en el debat de les esmenes a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat, sobre la possibilitat d’arribar a acords amb els populars: “si els seus companys del País Basc ho han fet, no deu ser tant dolent”. I així anar fent la transició cap al dret a decidir.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.